Talent

En l'últim semestre més de 40.000 ciutadans espanyols han emigrat per trobar feina. El seu perfil majoritari respon a persones joves, amb coneixement d'idiomes, emprenedors o amb feines lligades a la creativitat. Busquen una sortida digna, un bon futur, en un marc en què el seu talent es pugui desenvolupar, sense que es converteixi en un llast, que és el que, paradoxalment, els passa en la societat espanyola i en la catalana. Les institucions i els governs diuen que el talent és clau per tirar endavant i superar moments tan crítics com els actuals, però realment, en el dia a dia, tracten les persones amb talent tal i com es mereixen? Quants joves amb altes capacitats o una ment brillant passen desapercebuts per falta d'un filtre efectiu? Són adequats, suficients i prou publicitats els mecanismes i protocols existents per detectar-los, potenciar-los i estimular-los? No es tracta només de valorar elements numèrics (notes o coeficients d'intel·ligència, per exemple), sinó d'abandonar definitivament la concepció de l'ensenyament unidireccional i de velocitat uniforme, que castra la capacitat d'iniciativa d'uns alumnes que es troben encotillats en un sistema d'aprenentatge que els frustra; que els pot conduir, molts cops, al fracàs escolar, a la inseguretat i a la incomprensió, si no ho evitat la iniciativa familiar. Sí, segur que hi ha iniciatives obertes en aquest camp, però el que no es veu és la sistematització d'un model que eviti que la fortuna de tenir talent no acabi convertint-se en una càrrega pesant, una etiqueta de mal portar, per culpa d'un cos institucional i social que no els sap integrar i els acaba expulsant, o bé cap a la marginalitat, o bé cap a un altre país.