Qui són ‘els mercats'?

Són els nous amos de l'univers; al seu costat, els operadors financers dels anys 80 del segle passat, que s'anomenaven així, només eren aprenents de buixot, mers iniciadors del capitalisme salvatge a l'època en què es va formar la bombolla que ha portat Europa al llindar de la ruïna.

En una primera accepció superficial, els mercats són les agències d'avaluació de risc financer que dissimulen el seu caràcter amb noms que suggereixen un tarannà capriciós i tornadís (Moody), o que s'amaguen darrere de cognoms de pobresa (Standard & Poor).

Això, però, només són detalls onomàstics. Els mercats són els individus i/o grups d'inversors que fan i desfan destins en el marc de l'economia mundial. Són ells els qui atorguen o retiren la confiança en les diferents economies nacionals. Són ells els qui enfonsen o refloten la situació d'un país. Els responsables del paper de pària econòmic de Grècia o del perill que amenaça Itàlia i Espanya.

Amb aquest panorama, no és forassenyat imaginar que els individus i/o grups que hi ha darrere dels mercats poden estar especulant i guanyant fortunes immenses amb les seves maniobres, que poden implicar la desgràcia i la misèria per a milions de persones, que són els dissortats peons d'aquest joc despietat de poder.

Fóra excessiu concloure que els mercats i els qui els dominen des del seu anonimat són els únics malvats i els principals culpables de la situació. Són, senzillament, els qui se'n aprofiten. Al cap i a la fi, nocions com ara les persones i el seu benestar no entren en els seus càlculs, ni tampoc hi ha res de personal. Els mercats fan seva la frase d'un dels seus inspiradors, don Vito Corleone, el Padrí, que justificava els seus actes dient que “no és res personal; només són negocis”.