MNAC?

Pepe Serra ha comès el pecat més revolucionari que es pot permetre a un català: parlar amb seny. La parròquia barretinaire, sempre a l'espera per lapidar el dissident, no ha tolerat escoltar que amb Catalunya no es pugui “anar pel món”. El més sorprenent del cas és que, entre els nombrosos indignats, hi ha tots aquells cosmopolites eixerits als quals, fins fa ben poc, això de la nació els la portava ben fluixa. Recomanaria als moralistes a temps parcial, en primer lloc, que escoltin l'entrevista íntegra que Francesc Soler va fer al director del MNAC a Catalunya Ràdio. Serra hi explica perfectament la història llastrada d'un museu amb un patrimoni extraordinari que, no obstant, encara no ha aconseguit el rol social que li pertocaria. El director hi reflexiona, amb encert, sobre una infraestructura a la qual han faltat marques més vendibles a l'estranger, una major voluntat d'exportar col·leccions úniques com ara la romànica i la capacitat de convertir el recinte firal en un espai de trobada. Nimietats que els defensors de les essències han obviat quan els castraven els mots sagrats: nacional i Catalunya.

Però Serra s'ha limitat a dir quelcom que entén el més totxo; seria estúpid –per qualsevol empresa, museu o infraestructura– desaprofitar el nom de Barcelona, una de les ciutats amb més volada del món. La marca de la nostra capital, pesi a qui pesi, és un dels pocs àmbits de difusió que tenim els catalans per accedir al món global. La feina d'en Serra no és només tenir cura del patrimoni artístic català, sinó promoure un museu que es pugui publicitar arreu, que rebi com més visitants millor i que tingui una marca atractiva pel mecenatge: és el que han fet tots els museus d'art americans amb les seves respectives ciutats i el que hauria de fer el MNAC per anar pel món. Que Catalunya encara sigui una realitat pràcticament desconeguda al planeta no és culpa de Pepe Serra. Que el catalanisme tingui el seu anunci privilegiat a la capital no és cap deshonra ni va contra la resta del país.

Per cert, salvadors de la pàtria: aquest any, quantes vegades heu anat al MNAC?