A títol personal
Un text de caràcter col·loquial o dominat pels vulgarismes es justifica per la plena vitalitat que ha de tenir en el context en el qual s'insereix. No és a títol personal o per caprici de l'autor que aquesta mena de textos tenen tot el sentit del món, sinó per la necessària intencionalitat que un li imprimeix. Per exemple, podem engegar algú “a fer punyetes” quan el context és del tot adequat. No faria sentit que en un text formal encoloméssim l'expressió pel broc gros, sense res que el justifiqui.
Les darreres setmanes prèvies a la Diada hem viscut en els mitjans de comunicació declaracions d'alguns polítics que anunciaven l'assistència a la manifestació marcadament independentista només a títol personal. ¿Fa sentit? ¿És coherent aquesta declaració tenint en compte que parlem de càrrecs electes? Un polític se l'escull per a un mandat que en principi serà de quatre anys, i aquest càrrec el té les 24 hores del dia i 365 dies l'any durant un quadrienni.
Joana Ortega subratllava, el mes d'agost, que si va a la manifestació de la Diada, no serà en qualitat de vicepresidenta de la Generalitat sinó com un membre més de la societat civil. També feia unes declaracions similars, naturalment, Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Recerca i militant d'UDC com la vicepresidenta. De moment, s'han manifestat a favor de ser presents a la manifestació diversos membres del govern: Ferran Mascarell, Felip Puig, Boi Ruiz, Lluís Recoder..., però la llista és oberta
a cinc dies de la celebra de la Diada de l'Onze de Setembre.
Aquesta declaració que es fa a “títol personal” és una declaració meridianament política, amb significat de partit, d'ideologia, que és inherent al càrrec que ocupa. El mateix conseller de Benestar Social explicava que els consellers no es poden “treure l'etiqueta” de responsables polítics i anar a la mobilització només a títol individual. Una altra cosa molt diferent és la preservació de la vida privada d'un polític, respectable sempre que no traspassi el marc constitucional.
Seguint amb el símil lingüístic, llegim: “Els mètodes anticonceptius són instruments i procediments que possibiliten les relacions sexuals i que eviten o redueixen les possibilitats d'un embaràs no desitjat”, text procedent d'una pàgina didàctica de l'administració catalana. No es podria justificar de cap manera que aquest mateix text el modifiquéssim així: “Els mètodes anticonceptius són instruments i procediments que permeten follar i que eviten o redueixen...”. I no s'hi val que l'autor, en aquest cas professor o professora d'un institut, ho justifiqués dient que ho fa “a títol personal”. Primer perquè el text es publica en un web de l'administració pública, i segona també perquè el caràcter didàctic o educatiu reclama que els termes o les expressions siguin adequades al registre, que en aquest cas ha de ser estàndard.
Igual que una solució lingüística és inadequada per a certes funcions, també és inadequada i improcedent una solució política com és desvincular-se del càrrec per interessos de partit, “a títol personal”.
La lectura que hem de fer, doncs, de les intencionalitats a “títol personal” d'alguns càrrecs públics és en clau política, que vol dir que aquests càrrecs assistiran a la manifestació de la Diada com el que són lògicament a la vida pública, una vida decidida per l'electorat català. Sigui com sigui, i sense cap mena de títol per part meva, aquesta Diada serà una crònica d'una separació d'Espanya anunciada.
