El joc de la Diada

Ja només falten quatre dies per saber quina repercussió tindrà la convocatòria de la manifestació de la Diada. Suposo que serà multitudinària però també estic convençut que la immensa majoria dels catalans passaran olímpicament d'aital demostració patriòtica i preferiran gaudir del pont i la festa. Al govern de la Generalitat i al seu president els ha sortit el tret per la culata en el seu intent d'aprofitar la Diada per reivindicar el pacte fiscal, ja que és evident que la convocatòria de la manifestació va per uns altres camins, per cert ben aliens al del programa electoral de la coalició de dretes catalana. Però, és clar, mentre es discuteix sobre si són verdes o madures, el poble es va empassant les polítiques de retallades en educació i sanitat, les milionàries subvencions als mitjans de comunicació afins i suporta amb creixent mala llet les mentides i les falses promeses. A Girona, per exemple, sembla que ja no importa que s'hagin de tancar amb cadenat alguns contenidors, que proliferin les rates al barri de Montilivi, que s'hagi abaixat la guàrdia en la neteja o que s'hagi abandonat el projecte del nou Trueta, a banda, és clar, de temes sempre pendents com ara el futur del parc Central, la Devesa, els aparcament dissuasius, etc. Només les “noves” Fires han ressuscitat i encara perquè l'equip de govern ha decidit fer-se enrere en la seva absurda proposta de reduir-ne la durada a set dies, que perjudicava notablement el comerç i la ciutat. Amb la crisi, la distracció del personal és cabdal i, per tant, utilitzar la clau de l'independentisme nostrat pot ser força efectiu ni que sigui organitzant trens especials que portin a Barcelona els patriotes gironins que vulguin anar còmodament a la Ciutat Comtal per fer gruix a la mani convocada. I mentre es distreu la gent amb focs d'artifici, les entitats bancàries segueixen fent de les seves. Potser és una conseqüència dels efectes no volguts de la Diada, però l'altre dia el Banco Popular Español de Girona pretenia cobrar 1,5 euros per ingressar en un compte corrent els diners d'un regal de casament. En dir a l'empleada que seria més ràpid i econòmic lliurar-ho personalment al titular del compte, aquesta va contestar amb evident burla i menyspreu que d'acord i “així podrà afegir-hi els 1,5 euros que s'ha estalviat!”. En el joc de la Diada, immersos en la guerra política d'uns partits que ja donen la legislatura per acabada, anem passant per alt les petites batalles del nostre patiment diari.