Federalisme espanyol

Agraïm a Mariano Rajoy la seva claredat: no hi ha marge per negociar una Catalunya sobirana en l'actual marc constitucional. El presidente podrà ser un pusil·lànime, però és prou llest com per estalviar-se el ridícul espantós que està fent el PSOE. Resulta tan risible veure el pobre Rubalcaba o el Cebrián jugant la carta del federalisme, xiulant la melodia cursi del Cataluña no nos dejes. Els mateixos lladregots que fa sis anys ens feien empassar un Estatut sideral (on és el Parlament qui ens defineix com a nació i no pas We the People) ara pretenen fer-nos rosegar l'enèsima trampa dels progres. Preparin l'estómac, joves, perquè els il·lustrats de canyeta començaran a disparar cascades d'aforismes unionistes atribuïts a Pi i Margall, Josep Pla o D'Ors. Però aquests nanos de Madrid tenen un problema: alguns ens hem passat moltes hores a la biblioteca com perquè ara ens aixequin la camisa. El federalisme català, que ja té arrels en Prat de la Riba, no pretenia convertir Espanya en una suma d'estats: somniava ordir un imperi català escampat per tota la península. Per això Pujol repetia ad nauseam que el catalanisme mai no podria ser separatista, sinó hegemònic. El nostre geni, molt crític amb Pi i Margall, ja va advertir que molts federalistes catalans acabarien emprant Catalunya com a simple excusa per intentar escampar el seu desig tronat d'un món obrerista sense fronteres i fer-se un lloc a la política espanyola. Ho diu molt bellament a La Solució Cambó: “Si Pi i Margall parlava de la nostra Catalunya estimada, era només per defensar el federalisme i el seu ideari internacionalista. Li servia com d'un exemple concret per demostrar que la humanitat tendia a les abstraccions buides de contingut que ell predicava.” El drama, per tant, no és que el PSC encara es declari federalista, sinó que hagi pervertit l'origen hegemònic del terme. No ens indigna la impossibilitat del seu desig, sinó que el mateix anhel hagi estat un frau. Per això ara s'assemblen tant el PSC i el PSOE. Finalment, han acabat compartint el mateix marc polític buidat: el federalisme espanyol.