Intel·lectual espanyol

Hi havia un temps en què els pensadors escrivien manifestos per sacsejar els fonaments morals de la societat, no pas per neutralitzar “onades secessionistes”. Però la navegació escau malament a intel·lectuals i professionals espanyols (traduït al cristià: als funcionaris de l'estat), arribant al límit ridícul de signar pamflets sense prendre's ni un minutet per llegir-los. Perquè dubto molt que el meu admiradíssim Félix de Azúa o el geni Vargas Llosa no s'hagin escandalitzat davant de perles com aquesta: “La transición de la dictadura a la democracia se hizo de la ley a la ley pasando por la ley.” De les Cortes franquistes al Congrés dels Diputats, tot per via legal? Alehop!

Companys pensadors, per a la propera gasetilla us suggereixo que cerqueu un becari més saberut i sense tanta sobredosi de vanitat. Primer de tot, caldria recordar als sotasignats del manifest que l'enemic del federalisme espanyol no ha estat ni l'independentisme ni el nacionalisme. Han estat els electors –primer a Galícia i Euskadi, i així també succeirà a Catalunya– aquells que han lapidat el somni dels progres espanyols. Són les nacionalitats històriques de l'estat, justament aquelles autonomies que més haurien de trempar amb el model federal, les que més han ajudat a sepultar-lo. Nimietats que, ai las, no veig reflectides en un manifest d'una supèrbia insultant, on els diletants peninsulars –ben magnànims– només es comprometen a respectar la voluntat dels catalans, en l'aspecte consultiu, per “tomarlo en consideración para encontrar una solución apropiada y respetuosa”. Caram, nois: moltes gràcies i perdoneu les molèsties.

Retòrica empolsegada, de tràmit administratiu: res més aliè al pensament. Als països normals, els intel·lectuals que es mullen simplement expliquen el seu vot o el justifiquen amb la pròpia obra. No calia tant de vòmit ressentit, estimats fills de Prisa, per demanar el vot pel PSOE. Primer vàreu apostar per Pasqual Maragall, després per ZP i ara pel federalisme. Realment, la capacitat de ser visionari del futur deu ser un requisit indispensable per ser un intel·lectual espanyol.