L'endemà del dissabte

Avui fa 2013 anys, segons els cristians occidentals en general i l'Evangeli segons Mateu en particular, els Reis Mags van arribar a Jerusalem tot preguntant: “On és el rei dels jueus que acaba de néixer?” Al cap de poc, una estrella els va ajudar a trobar “el lloc on era l'infant” (Betlem, que significa ‘la casa del pa' en hebreu i on ja hi havia, per cert, un culte a Adonis, el déu grec del blat que va renéixer després d'haver mort). Que els Reis d'Orient es diguin mags no és gens casual: l'adjectiu prové del grec magos, que prové al seu torn del persa antic magus, el mot que es feia servir per referir-se als sacerdots del zoroastrisme (una religió fundada a l'actual Iran sis segles abans del naixement de Jesucrist), que eren coneguts –també a l'època dels Evangelis– pels seus coneixements d'astrologia. D'aquí la llegenda de l'estrella i, segurament, l'origen persa (o sigui, iranià) del rei Melcior. (D'aquí, també, la paraula màgia, ja que es creia que els sacerdots zoroastrians tenien poders ocults.)

El dia dels Reis és celebrat de diverses maneres arreu d'Occident. A Holanda, per exemple, els nens van de porta en porta cantant cançons i demanant caramels; els finlandesos mengen unes galetes suposadament màgiques; els irlandesos donen regals a les dones (el dia es coneix com “El Nadal de les dones”) i els capellans búlgars llancen creus de fusta al mar.

De fet, per als creients búlgars, com per a tots els altres parroquians de l'Església ortodoxa (300 milions de persones), el 6 de gener no és el dia de la visita dels Reis Mags, sinó la data en què Jesucrist va ser batejat. I per als coptes egipcis, etíops i eritreus (18 milions) és el dia de Nadal. De fet, gairebé tots els cristians celebraven la Nativitat el 6 de gener fins al segle IV, quan, a Occident, es va substituir oficialment pel 25 de desembre, una data que coincidia, no del tot casualment, amb la del Sol Invictus de l'imperi romà –el solstici d'hivern – i que marcava el final de la festa de les saturnals (popular arreu d'Europa i en què la gent intercanviava regals). En fi, el dia de Reis té arrels zoroastrianes, hebraiques, hel·lèniques, romanes i egípcies i segons com s'hi pot celebrar el naixement o el bateig de Jesucrist o bé, precisament, la visita dels Reis Mags. I a qui li toqui la fava, que pagui el tortell.