LA COLUMNA
Abisme salvat pels pèls
Alguns comentaristes nord-americans havien saludat el començament de l'any 2013 dient que era “el moment en què finalment deixarem de parlar d'abismes”. Finalment sembla que podria ser així, tot i que ha estat pels pèls i en el darrer moment possible. Quan ja gairebé s'havia exhaurit el termini perquè entrés en vigor el temut abisme fiscal, un acord legislatiu de darrera hora entre demòcrates i republicans va impedir un augment generalitzat d'impostos i una retallada simultània de 1.200 milions de dòlars en els pressupostos federals. L'acord va ser possible per la renúncia dels republicans –que controlen la Cambra de Representants– a la seva tossuda negativa a apujar els impostos del sector més ric de la població, arrossegant el govern federal i la immensa majoria dels nord-americans, especialment les classes mitjanes. El fet de no haver-se precipitat en l'abisme salva els EUA d'entrar en una nova i probable fase de recessió, i evita el contagi d'altres parts del món, com ara una Europa sacsejada per la crisi i la incertesa. El fre a l'abisme fiscal també és un èxit del president Obama, que dos mesos després de la seva reelecció per una còmoda majoria corria el risc de veure limitada la seva capacitat de maniobra. El control demòcrata del Senat li ha permès refermar-se i els republicans s'han vist obligats a rectificar una posició que els situava com a insolidaris defensors d'una minoria privilegiada en detriment de l'interès de la majoria. Cal dir que el perllongat debat polític i mediàtic entorn del perill de l'abisme fiscal ha tingut una certa dimensió d'exageració en un país que no en va té entre els seus gèneres cinematogràfics més acreditats el dels cliffhanger, en què els personatges estan permanentment atrapats i penjats al llindar de l'abisme.