Conseqüències del 25-N

Es podrien fer moltes consideracions de les raons per les quals foren convocades les últimes eleccions catalanes, així com de les conseqüències que han tingut i continuaran tenint en el futur. Voldria assenyalar les següents:

1) Crec que la convocatòria fou precipitada, car si tenim en compte l'estructura i composició de la societat catalana, la seva població es caracteritza per la seva heterogeneïtat, per distintes raons, com ho palesa qualsevol estudi sociològic. Això significa que els que ens identifiquem amb la identitat nacional catalana no som la majoria de la població. Per tant, aconseguir una votació suficientment majoritària no era quantitativament possible.

2) I si ho hagués estat, l'Estat espanyol té prou elements de pressió, com està demostrant, per boicotejar amb força qualsevol intent independentista. Els atacs del ministre Wert contra la llengua catalana i el sistema educatiu ho demostren clarament i, a més, gaudeixen del suport del govern del PP. Per cert, fa molts anys el vaig conèixer i vaig comprovar que el seu tarannà no era gens democràtic.

3) La campanya electoral ha originat per part del govern del PP i de certs mitjans de comunicació, per exemple, El Mundo, una reacció molt bruta, indigna, mentidera per principi. Només cal esmentar l'esborrany, pretesament del Ministeri de l'Interior, en què s'acusava el govern català, l'existència del qual no s'ha pogut demostrar, però ministres del PP el donaven com a existent.

4) Hi ha un fet irreversible: una bona part dels espanyols tenen una ignorància supina de com som els catalans. Estan plens de prejudicis, sovint infundats, la qual cosa fa molt difícil la convivència pacífica i harmoniosa. Per contra, nosaltres sí que els coneixem, atès el nostre demostrat cosmopolitisme, sense dubte superior al seu. Com he assenyalat en altres ocasions, la responsabilitat dels seus intel·lectuals és molt gran, per desgràcia, excepte de determinats exemples, en contrast amb el que fou la seva actitud més aviat majoritària durant la transició.

5) El comportament i l'actuació dels nostres partits polítics no ha estat, per ara, gaire convincent. Massa divisions i particularismes entre ells. El que cal, per damunt de tot, és la unitat d'acció o una certa coordinació davant el poder que conscientment ens oprimeix. Em fa recordar, encara que pugui semblar exagerat, la unitat que el poble britànic, sota el guiatge de Churchill, va tenir enfront del perill nazi, en la seva defensa del Regne Unit. Si aquesta unitat o almenys una acció harmoniosa no existeix, la nostra lluita estarà sempre plena d'esculls.

6) Jo sóc partidari del paper constructiu i de factor de canvi que poden exercir els moviments socials democràtics. Avui, dissortadament, no en tenim de significatius, com ho fou la Crida per la Solidaritat, que donà resultats molt positius per al manteniment de la nostra identitat. Cal esperar amb esperança que l'Assemblea Nacional Catalana ompli aquest buit. Vull assenyalar el rol positiu assumit per Òmnium, demostrat en la manifestació que va promoure i organitzar.

7) El futur polític català i espanyol és fosc, i em temo que no hi ha líders capaços d'afrontar-lo amb capacitat i amb gosadia, alhora que amb generositat. La necessitat de la modificació de la Constitució és una obvietat, però el que és difícil és trobar la fórmula apropiada. Es parla ara molt del federalisme. Com a solució transitòria, inevitable, em sembla bé, però el drama que sorgeix és on són els federalistes espanyols. Tenen consciència del que significa el federalisme? Hi ha molts espanyols que sàpiguen què és federalisme? Dissortadament, no ho crec pas.

8) Per què l'economia catalana té grans dificultats econòmiques que no es corresponen al seu rellevant desenvolupament? On són les responsabilitats que ho expliquin? Quin paper hi té el govern del PP?

9) M'agradaria acabar aquestes notes amb un missatge d'esperança però, ara per ara, sóc incapaç de fer-ho. De tota manera, que Catalunya sigui objecte de notícia habitual, normalment positiva, en els darrers temps, per part de la premsa internacional prestigiosa és un fet que pot tenir conseqüències molt positives.