Opinió

el PP està dominat pels seus

prejudicis anticatalans

Dificultats per al diàleg

Les propostes de diàleg catalanes, fetes des d'una perspectiva d'igualtat, als espanyols els costa molt d'admetre-les

En primer lloc cal recordar sempre que som una societat mestissa que, malgrat tot, al llarg de la història hem assolit un nivell d'integració envejable, escassament conflictiva i que ens permet afirmar que existeix molt arrelat un sentiment d'identitat catalana amb molts matisos. En general, el fet de viure a Catalunya generalment crea un sentiment positiu de relació, difícil de definir, que en un sector limitat és d'antagonisme i de rebuig, sense sentir-se temptat a viure en un altre lloc. Aquest fet, molt singular i no sempre prou estudiat, cal tenir-lo molt en consideració. Cec que Catalunya és possiblement un cas únic d'identitat col·lectiva.

Si llegim els llibres de Trueta, Ferrater Mora, Vicens Vives, Josep Benet, Gaziel, entre d'altres, ho comprovem palesament. La seva lectura o relectura, avui és altament recomanable per prendre postura en el conflicte que ens enfronta amb Espanya. El record dels fruits aconseguits per l'Assemblea de Catalunya i per altres fets històrics tan positius per afirmar la nostra identitat, però alhora perquè Catalunya i Espanya busquessin un camí de convivència, hauria d'estar sempre en la ment dels catalans i, naturalment, és obvi, dels espanyols. Al meu entendre fou la base de la Transició. El drama és que molta gent ho ha oblidat o mai no ha sabut què va significar. El pes que varen tenir els partits democràtics i els d'esquerra, que fou essencial, així com dels catalans imbuïts de democràcia.

Les propostes de diàleg catalanes, fetes des d'una perspectiva d'igualtat, als espanyols els costa molt d'admetre-les, malgrat la seva inferioritat real de cultura política democràtica. Així, el govern del PP, dominat pels seus prejudicis anticatalans, amb una base d'extrema dreta que és obtusa i un ampli sector de la ciutadania que té un coneixement molt negatiu de Catalunya, totalment allunyat de la realitat, respon reiteradament amb la seva negativa. Juntament amb mesures coercitives, desfavorables i perjudicials per a nosaltres ¿Per què no comprèn que Espanya sense Catalunya no és concebible?

¿Per què el Govern del PP està en contra de la consulta? ¡Quina posició més poc intel·ligent! Els catalans sabem molt bé que una victòria a favor d'una posició independentista no és segura, que la negociació, en tot cas, a la llarga, és indispensable, encara que assolíssim l'estat propi, car els lligams de tota mena, no solament econòmics, amb Espanya són profunds. Realitat que convé no menystenir. Actualment, en aquest cas, els anglesos pensen el mateix que els espanyols, però la seva cultura política democràtica tan arrelada els fa veure que la seva negociació amb Escòcia és indefugible. Faran el que puguin per evitar la secessió, però sabent que si té lloc no podran evitar negociar i treure'n els millors beneficis per a la Gran Bretanya. Però ho faran democràticament, fet que els espanyols, i especialment el govern reaccionari del PP, no es planteja realment.

No hi ha dubte que la gravíssima crisi econòmica que patim és un fet que hem de tenir en compte sempre. Els cants de sirena del govern en el sentit que la situació econòmica està millorant, l'opinió publica no els creu, ni tampoc els economistes. No es pot ignorar l'angoixant situació d'atur que patim i que no disminueix. Per moltes raons és una tasca prioritària ¿Com podem acceptar que l'única resposta del govern de Madrid sigui tractar d'escanyar-nos econòmicament, quan, sense nosaltres –ells ho han afirmat–, no és possible formular una política seriosa de desenvolupament econòmic?

Un altre greu motiu de greuge i de preocupació, és el fet que el govern del PP permeti que els seus partidaris més extremistes contra Catalunya, juntament amb determinats mitjans de comunicació, comparin reiteradament els catalans amb els nazis. També ho han dit determinats polítics i intel·lectuals, quan saben que és una falsedat molt greu, un atemptat a la nostra dignitat com a poble, per no recordar que el seu inspirador, Franco, va tenir profundes connexions amb els nazis. A mi, que em comparin amb un nazi, no m'inspira més que indignació i menyspreu. ¿Pasqual Maragall, Pere Portabella, Jordi Pujol, Joan Rigol, són nazis? Els catalans que veuen el PP com el guardià del poder, haurien de reflexionar sobre això. I desmentir-ho categòricament perquè ataca la convivència democràtica. M'agradaria saber què en pensa el partit dels Ciutadans. I els catalans que legítimament es consideren conservadors, no ho consideren una aberració? ¿Cal recordar el nazisme i l'Holocaust? ¿Podem admetre la imputació de nazis sense reaccionar amb força? Els catalans que no se senten políticament implicats, què en pensen? Que s'expressin, com ho fan en altres ocasions. No vull acabar aquestes ratlles sense subratllar la meva desesperança per la situació actual, però la meva convicció que gràcies a nosaltres vindran temps millors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.