Duran, incòmode
Duran és un demòcrata de centre en una part del món en què el conjunt dels polítics han desacreditat els conceptes de democràcia i de centralitat. I on, a més, el conjunt dels polítics han fracturat la comprensió dels ciutadans envers la política. Així, la singularitat de ser “demòcrata i de centre” converteix Duran en un polític incòmode per al conjunt dels altres polítics; i la condició de “polític” el converteix en incòmode per al conjunt dels ciutadans (immersos en el divorci general entre la gent i la classe política).
La setmana passada, arran del desenllaç de l'anomenat cas Pallerols, es va produir l'espectacle lamentable i fallit de l'acorralament de Duran. En un moment inicial, tota l'oposició (i fins i tot alguna veu significada de CDC) va intentar posar Duran en situació de no poder escapar. Però Duran, lluny de quedar sense saber què respondre, o sense saber com defensar-se, va plantar cara. I després que tots els dirigents d'altres partits li demanessin la dimissió, Duran va anunciar que no el tombaran fàcilment i va argumentar raonadament per què no pensa dimitir.
Òbviament, els dits i els fets de Duran, tot i ésser certs, no han evitat, d'entrada, l'intent de cacera contra Duran, perquè els altres polítics li tenen mania, ja que Duran, demòcrata i de centre, representa un estil de fer política per damunt de la confrontació estèril entre les dretes i les esquerres o entre els sobiranistes i els unionistes; és a dir, al marge del maniqueisme, la intransigència i la demagògia que practiquen el conjunt dels polítics. I una bona part de l'opinió pública (fent seguiment de l'opinió publicada) s'ha afegit, per simpatia, a l'assetjament.
El marc mental que connota negativament Unió, fruit de l'enveja dels adversaris i enemics polítics, d'una banda, i de l'escarni groller i passat de voltes, d'altra banda, s'ha concretat en un intent de linxament que, sortosament per al nostre país, ha fracassat. La foguera estava encesa, però no amb llenya d'alzina, sinó amb encenalls, i les flames s'han extingit abans que el país sencer no hi prengués mal provocant una decisió equivocada.
Si no s'hagués tractat d'un polític per convicció i de conviccions, Duran hauria pogut aprofitar l'ocasió per acabar la paciència i plegar dient “ja us ho fareu”. La seva continuïtat i fortalesa són un gest de responsabilitat envers la nostra comunitat nacional i de generositat envers les persones, tant de les que s'han apuntat a l'execució amb desconeixement del procés com de les que confien en la recuperació de la dignitat del nostre país i de cadascun dels nostres conciutadans.
