Els últims pacahuares
Segons les xifres acceptades per les autoritats acadèmiques i per arrodonir, podem dir que al món hi ha cinc mil milions de persones, dos-cents estats i tres mil llengües. No cal ser gaire malpensat per endevinar que, per als amants dels grans dominis lingüístics, les llengües amb molt pocs parlants són una presa fàcil per ampliar el contingent de les llengües milionàries. Així, el fenomen de la desaparició de llengües no disposa en l'actualitat de la mateixa sensibilitat social que el de la conservació de l'aire per respirar, de l'aigua per beure, de l'entorn saludable o de les espècies en perill d'extinció.
Un reportatge publicat aquests dies per BBC Mundo ens informa de la imminent desaparició de la llengua pacahuara, a la selva amazònica boliviana. Els pacahuares són (eren) una tribu que va haver de fugir del territori que havien ocupat des de fa més de mil anys, desplaçats per la voracitat de la indústria del cautxú. D'unes desenes de milers, la tribu dels pacahuares ha passat a només cinc integrants i, a finals del 2012, amb la mort d'un, només n'han quedat quatre, tres homes i una dona, germans o mig germans entre ells.
Hi ha llengües al món que tenen uns quants centenars de parlants, o només unes quantes desenes. Són llengües que són usades per la generació dels més vells i que estan condemnades a la desaparició. El pacahuara n'és un dels casos més evidents i ningú (o gairebé ningú), no se'n farà ressò.
Segons el lingüista valencià Jesús Tuson, altres llengües tècnicament encara no estan en fase d'extinció, però tenen tendència a entrar-hi perquè tenen molt pocs parlants; per exemple, el lapó (35.000), el sioux (20.000), el cherokee (10.000) o el hawaià (7.500). Altres llengües minoritàries se situen prop del milió de parlants; per exemple, el gal·lès o el basc. I altres llengües, també minoritàries, disposen d'un nombre de parlants entre els quinze i els cinc milions; per exemple, l'hongarès, el txec, el búlgar, el quítxua, el català, el nepalès o l'eslovac. Finalment, hi ha les llengües amb un nombre de parlants que ultrapassa els cinquanta milions, com és el cas del francès, l'italià o el coreà; o les que tenen més de cent milions de parlants, amb el xinès, l'anglès i l'espanyol en els tres primers llocs.
Les llengües són objectes delicats i, si no en tenim cura, poden morir. I si els últims parlants no duen el cartílag nasal travessat per un canut de bambú, el decés pot passar inadvertit del tot.
