L'endemà del dissabte

L'altre dia em vaig trobar un amic nord-americà, Mike McCready (l'inventor del rellotge català i el primer cantautor anglosaxó que ha tret un CD en llengua catalana). Fa uns cinc anys va fundar Musicxray.com, la primera plataforma global que facilita contactes directes entre la indústria musical i els mateixos músics. Com funciona? Posem per cas que fa falta una cançó per a una sèrie de televisió (o el que sigui): al web, els responsables en qüestió pengen una descripció del tipus de música desitjat; els músics que vulguin hi envien les seves propostes; els de Musicxray les analitzen per veure si tenen les característiques necessàries i tot seguit les envien als sol·licitants. Així mateix, uns músics ben desconeguts poden tenir unes oportunitats abans inimaginables.

Musicxray ja és una eina imprescindible en el sector, perquè ara qualsevol músic de qualsevol lloc pot crear maquetes de qualitat –amb el programari adequat– amb el resultat que hi ha una oferta musical inauditament immensa que ha convertit en obsoletes les corretges de transmissió tradicionals: crítics, cercatalents...

No estaria gens malament tenir l'equivalent de Musicxray en el món del llibre, actualment força caòtic per tota una sèrie de raons, tan antigues com recents: escriptors amb talent que no arriben al seu públic natural (o ni tan sols publiquen) perquè no coneixen les persones adequades o perquè viuen a Tornabous; una quantitat cada cop més gran d'autors desconeguts que han convertit l'autoedició en un negoci que mou milions d'euros anuals (només l'any 2011, per exemple, es van autoeditar 211.000 títols a través de la xarxa); editorials petites que tenen problemes greus de distribució; editorials grans que ja no tenen prou personal per promoure tots els seus títols; llibres que es troben a les llibreries virtuals i no pas a les físiques (i a l'inrevés)... Si hi hagués una versió llibresca de Musicxray, però, tant els editors i els llibreters com els mateixos lectors podrien trobar exactament el tipus de llibre que haguessin de menester en el format que els abellís i els escriptors no haurien de córrer una cursa d'obstacles que pot durar anys abans que la seva obra arribés al destinatari més adient. Com deia E.M. Forster, en literatura l'única cosa que importa és connectar: only connect. Som-hi, doncs!