Érem, Som i Serem

L'acte inaugural del Tricentenari és el mirall més fidel d'aquesta nostra Catalunya. Molta crida a sentir-nos vencedors i subjectes polítics, molta gràcia conjugant macedònies amb el verb ser (mercès a Miquel Calçada i Toni Soler ara sabem que Érem, Som i Serem: ni el mateix Heidegger –sestejant en batí a la cabanya de la Selva Negra– havia intuït aquesta gràcia ontològica trinitària). Però entre tanta grandesa conceptual, la mateixa pobresa de formes de sempre i l'habitual manca de respecte per l'art del país. Fa vergonya aliena quan, en un acte pretesament solemne, contemplo els companys de l'excel·lent orquestra Vespres d'Arnadí endreçant ells mateixos les cadires a l'escenari, abans de tocar. Em direu que és un detall trivial, però no cal ser un místic per saber que la divinitat s'amaga entre cassoles. No es pot permetre que músics extraordinaris del nostre país, com ara Dani Espasa o Josep Maria Martí, apareguin davant dels ciutadans com bidells, endreçant mobiliari. Cap país del món amb una estricta dignitat televisaria la intervenció de la notable soprano Maria Hinojosa sense microfonar-la com déu mana. Cap nació mínimament seriosa d'Europa permetria que uns cantaires destrossessin el seu himne nacional desafinant amb gran entusiasme. Com podem demanar sentit d'estat, president, si encara no gosem emprar el timpà? Com podem dir que hem vençut, si som víctimes d'aquesta gasiveria xarona ancestral incapaç d'enfonsar la mà a la butxaca per contractar un cor professional per cantar l'himne? Altrament, podríem deixar de pagar les llenties a redactors de TV3 que escarneixen actes com el funeral de Thatcher i començar a prendre nota de com fan les coses els països civilitzats. Però vaja, no sé per què parlo, quan tinc la sort de viure en un poble que regala la seva efemèride més important als capatassos del guinyol i que avisa els seus músics el dia abans de la festa perquè l'amenitzin com si fossin el càtering. Té raó el Molt Honorable: amb aquest panorama, és un miracle que existim. Esperem sobreviure també al fastuós tricentenari. Érem, Som, i Serem. Amén.