Steiner i les llengües

En l'acte gironí d'homenatge a Lluís M. de Puig, expresident de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, es van projectar i recitar molt oportunament unes famoses paraules pronunciades a Tilburg pel filòsof George Steiner en una conferència de l'any 2004: “No hi ha llengües petites. Cada llengua conté, expressa i transmet no sols una càrrega de memòria singular d'allò ja viscut, sinó també una energia evolutiva del seu futur. La mort d'una llengua és irreparable: fa minvar les possibilitats de l'home. Europa sens dubte morirà si no lluita per les seves llengües, les seves tradicions locals i les seves autonomies socials.”

Aquestes afirmacions admirables no són més que una síntesi d'un lluminós assaig sobre les llengües inclòs en el capítol setè del llibre Errata, escrit l'any 1997. Allà Steiner analitza en profunditat el que anomena “la benedicció de Babel”, el valor infinit dels idiomes, el miracle de la convivència de parles diverses en el cervell humà, la fal·làcia de la traducció simultània, la “marea planetària” de l'angloamericà que domina els àmbits de la ciència, la política, el comerç i la tecnologia i que s'estén per tot el món com un esperanto devorador, mentre moltes llengües minoritàries s'extingeixen a un ritme cada vegada més ràpid. El pensador denuncia la situació de les llengües amenaçades: n'hi ha que “han estat escombrades, com la flora i la fauna, de grans regions de la terra”, i cada dia que passa disposem de menys formes de dir la paraula esperança. Tanmateix, “totes i cada una de les llengües són diferents, totes i cada una construeixen un univers. La mort d'una llengua, fins i tot la que només xiuxiueja un grapat de persones en un tros de terra maleïda, és la mort de tot un món”.

Sí: cada llengua és un món únic, una identitat irrepetible. Miguel de Unamuno venia a dir això mateix en aquells versos: “La sangre de mi espíritu es mi lengua / y mi patria es allí donde resuena.” Per això, cada cop que a la pell de brau s'impedeix que el català ressoni amb plenitud, ens adonem que estem vivint en una pàtria equivocada.