LA COLUMNA
La gran migració
Imagineu 2.500 estadis com el del Barça plens a vessar de gent. Així obtindríem una multitud de 250 milions de persones, que són les que el govern xinès vol traslladar del camp a les ciutats durant els pròxims dotze o quinze anys.
Per justificar aquest moviment de població, el més gran de la història en un període tan curt de temps, Pequín indica la necessitat de corregir els desequilibris entre el camp, on encara viuen la majoria dels 1.500 milions d'habitants del país, i les ciutats impulsades pel creixement econòmic xinès.
És evident que la gran migració produirà efectes que aniran més enllà de l'economia i l'ecologia. Per exemple, serà necessari crear infraestructures i serveis que atenguin les necessitats de la nova població urbana, i això coincidirà amb la consolidació de la Xina com a primera potència industrial i econòmica del món. Així mateix, el trànsit d'una societat rural a una d'urbana produirà canvis socials, entre els quals hi ha la probable aparició d'una nova classe mitjana, que no estarà al mateix nivell dels milionaris que han aparegut a la Xina els darrers anys, però que sí que estarà a gran distància del retard de l'actual població rural.
El que resta per veure és com encaixarà aquests canvis l'oligarquia autoritària i de partit únic que es manté en el poder i què faran els dirigents de Pequín el dia que els qui demanin democràcia i llibertats ja no siguin uns quants milers d'estudiants privilegiats, sinó milions de persones mobilitzades entre la nova població urbana.
Aleshores arribarà el moment de comprovar els efectes de la gran migració i el risc que prenen els dirigents que la promouen.