Escòcia i els Trident

La base naval de Faslane, situada a la ria de Clyde, a l'oest d'Escòcia, és una instal·lació important per a la defensa del Regne Unit. Els seus molls acullen els quatre submarins atòmics llançamíssils de la classe Vanguard que des del 1998 constitueixen l'únic element de les forces de dissuasió nuclear britàniques. Cada submarí porta 16 míssils nuclears Trident II D-5 que tenen un abast de 12.000 km i inclouen 80 caps termonuclears que es poden dirigir a objectius independents. L'armament dels submarins amb base a Faslane fóra més que suficient per reduir a cendra totes les ciutats d'Europa o de qualsevol lloc del món contra el qual es llancessin.

La base de Faslane ha cobrat actualitat pel seu problemàtic futur en el marc d'una Escòcia hipotèticament independent. El Parlament escocès, el Partit Nacional d'Escòcia i el 80% dels ciutadans escocesos –segons les enquestes– volen que la base sigui clausurada i els submarins, retirats. El govern de Londres no té cap intenció de renunciar als míssils Trident ni a la seva capacitat de dissuasió nuclear.

Amb aquest panorama es plantegen tres alternatives de futur: la clausura de la base amb la pèrdua d'un miler de llocs de feina civils, el trasllat a un cost enorme que hauria de ser parcialment finançat per Escòcia, o el manteniment de la base amb la creació d'una zona de sobirania extraterritorial britànica similar a la que tenen les bases angleses d'Akrotiri i Dheghelia, al sud de Xipre.

Des del punt de vista britànic, qualsevol cosa que no sigui conservar la base naval i la seva funció és inacceptable. En canvi, per als escocesos, el manteniment de Faslane en una Escòcia independent és políticament impensable. Heus ací, doncs, un nou, poc conegut i seriós obstacle que afegeix dificultat al complex procés de la independència escocesa.