Els nostres traductors

Ara que la llibertat condicional ens regala hores per llegir, valdria la pena retre un petit homenatge estival als nostres traductors. Per si ho desconeixien, els traductors són aquells proletaris de la lletra que els nostres crítics es ventilen amb una miserable frase a les seves ressenyes. Ben injust, perquè aquest curs ens ha deixat magnífiques versions catalanes d'obres universals: cal aplaudir, per exemple, l'extraordinària traducció que ens ha regalat Jaume Creus del Contra tota esperança de Nadejda Mandelstam (deixin el que fan i corrin a llegir aquest llibre!). El vodevil de novetats que monopolitza els suplements culturals ha fet passar desapercebuda una de les grans notícies d'enguany: Clara Formosa ha conclòs la traducció de la Pentalogia biogràfica de Thomas Bernhard, amb una traça bestial que atrapa tota la força de la sintaxi sageta de l'autor. Jordi Martín Lloret també ha fet el cim amb la pencada enorme que significa transvestir al català L'escuma dels dies de Boris Vian, i Martí Sales ens ha continuat alegrant l'existència amb una nova perla de John Fante: La Germandat del Raïm.

Cal aplaudir els editors de Quaderns Crema, El Gall, Viena i 1984 per aquests grans llibres i denunciar per enèsima vegada l'escassa importància que donem als nostres traductors, que subsisteixen com poden en condicions laborals pèssimes. Segons l'informe del CEATL, Catalunya té el trist privilegi de ser el quart país d'Europa amb més traductors literaris per metre quadrat, però el divuitè en termes de sous i dignitat laboral. Mentre els governs de països amb llengües minoritàries com Holanda impulsen la traducció de llibres estratègics per la salut literària del país –amb independència dels antulls del món editorial– els nostres traductors esprinten les neurones a 10 euros la pàgina, i amb obres no sempre majors. Quan aquest estiu obrin un llibre dediquin un pensament al camàlic que l'acaba de traduir, si és que ha tingut la mercè de sortir a la portada. Vist el panorama i el futur del seu art, una simple ullada compassiva serà tot un homenatge als nostres traductors.