Arrizurieta.es

Una casa: Arrizurieta Landetxea, és a dir, si ho recordo bé, casa rural La Pedra Blanca. Pàgina web amb versió catalana (www.arrizurieta.es). Al cor de Biscaia, entre Mungia i Bermeo. Família euskoparlant amb tres fills fruits de les ikastoles. El gran, un jove poliglot que parla la nostra llengua i que s'emociona quan et desglossa etimològicament els vocables bascos. Gent sòbria i cordial. El pare, una font inesgotable d'anècdotes polítiques i de curiositat sobre el procés sobiranista català (“Aquí estem a l'expectativa...”) La mare, una altra amena conversadora. El gos, sord com una perola, ara digues, és ben bé que cap família no és perfecta. L'entorn de la casa... bé, suposo que és aquell indret d'on van expulsar Adam i Eva per no sé què d'una poma. Ara s'hi mengen un pebrotets denominació d'origen Gernika, deliciosos, i unes anxoves que són com petons amb llengua. Una regió: Urdaibai, reserva de biosfera. A un extrem de la ria, Gernika i la seva història. A l'altre extrem, l'illot d'Ízaro, fent de menisc en una ròtula de mar, muntanyes, tradició i modernitat. Que vinguin els suïssos i que n'aprenguin! Quin paisatge, però quin ambient, també! A la muntanya, “tots els colors del verd”, que cantava Raimon; al mar, traineres de sempre i surfistes nouvinguts a la penya; als carrers, una festa de menjar i tertúlia. Història, orgull de territori. Un país: Euskadi. Concert econòmic i amb això ja està tot dit... Les desafortunades i incomprensibles declaracions del lehendakari Urkullu han obert en molts catalans una nova via d'opinió sobre els bascos. Que si són gent que mai no ens ajudarà, que si sempre van a la seva... Potser sí, però per què ens haurien d'ajudar? Ens reben i ens tracten amb una gran cordialitat i simpatia. Què més han de fer? Posar sobre la taula política els pebrots de Gernika que ens falten a nosaltres? Sí, troben meritoris tots aquests happening que ens muntem, amb concerts al Camp Nou i cadenes humanes, però s'ho miren des de la distància. Perquè ells, sense parlar tant d'estat propi, de facto ja ho són. Han ultimat estructures d'estat a la hisenda, a les telecomunicacions, a la praxi sindical... I ara resten a l'expectativa del nostre model reivindicatiu. Potser nosaltres hauríem d'haver estat més a l'expectativa del seu model de bastir una nació...