Encadenats

No m'agrada encadenar-me a res, i menys al futur incert i carregat de preocupants núvols ideològics que presagien tempesta. Els organitzadors d'aquesta enllaçada popular per la Diada han deixat molt clar que l'activitat és per a la independència de Catalunya i no pel dret a decidir dels ciutadans com semblaria lògic atès que abans d'enviar el país a la ruïna econòmica i social se suposa que s'hauria de preguntar al poble, oi? Dimecres que ve seran molts però no seran tots i, com sempre, la massa indecisa, silenciosa i/o indiferent serà la majoritària, però a nivell mediàtic no serà rellevant la seva no-participació. Observo també que, en aquesta espiral de demagògica il·lusió populista, els mateixos que estan sota el prisma de la justícia sota greus acusacions de finançament il·legal han endegat una campanya assegurant sense cap mena de base que una Catalunya independent tindria un 10% menys d'atur, que tothom guanyaria més diners, que això podria ser l'hòstia i tothom seria feliç. El mateix partit i els seus socis responsables de les retallades en la sanitat, en l'educació, en les assistències socials, etc., intenten amagar les seves responsabilitats de govern en una fugida endavant prometent un futur enlluernador segurament amb l'esperança que un estat propi acabi tapant les seves múltiples vergonyes. En aquest context, el constant i reiterat debat entorn de la identitat ens fa perdre la visió de la realitat, i, per tant, les conseqüències de la crisi, la gent que ho passa malament, els casos de corrupció, les retallades i el mal govern passen a un segon terme, la qual cosa ja convé a segons qui ja que, de passada, l'obsessió per la secessió impossibilita que es pugui bastir una alternativa d'esquerres amb cara i ulls. És clar que la situació s'ha tibat tant que si no penges el lloro a la finestra (l'estelada) i no manifestes obertament que faràs pinya en la cadena (símbol contrari a la llibertat, per cert) de la Diada ja et miren malament i es pensen que o ets un esbirro del PP o un pèssim català. Joel Joan, pèssim actor que fa malabarismes per poder sortir sovint als mitjans, va arribar a dir que els que no pensessin com ell haurien de ser considerats traïdors. Suposo que per no ser titllada de traïdora l'alcaldessa de Palamós ha fet penjar la bandera independentista en una plaça pública en lloc de la senyera com hauria de ser el més lògic i natural. Però, tal com estan les coses, què hi ha de lògic en tot aquest lamentable procés cap al no-res?