No és quadrada ni rodona
Llegíem la setmana passada en aquest diari que Germà Gordó, el conseller de Justícia, ha informat que el 2016 es podria començar a enderrocar la presó Model de Barcelona. Avui dia, ens escandalitzem de saber que dintre de la presó Model s'encabeix una població d'entre 1.500 i 2.000 reclusos. A mi, l'època que m'enutja més és la dels anys 1939-1942, quan la presó va arribar a admetre una població de fins a 15.000 reclusos, en gran mesura, presoners de guerra i presoners polítics. La coneguda cinquena galeria, la dels condemnats, era plena a vessar: a cada cel·la, de sis a deu persones.
D'entre els milers d'empresonats d'aleshores, n'hi havia, significativament, d'Estat Català, de la CNT i de la desarticulada plana major del PSU de Catalunya. Paradoxalment, tota aquesta gernació reclusa era la que s'ocupava dels serveis indispensables per al funcionament de la presó. La guàrdia exterior de l'establiment i un reduït nombre de funcionaris que controlaven els serveis en qualitat d'oficials eren els únics vigilants de què disposava la Model. Els presos s'encarregaven de la resta. Ho feien tot: feien el menjar a les cuines i el repartien, distribuïen el correu, treballaven al pati de la presó, eren a les oficines de cada galeria, feien el control del nombre de presos, administraven la presó… Alguns ocupaven posicions de tanta responsabilitat que, fins i tot, la secretaria particular del director era ocupada per reclusos.
Si un bon dia els reclusos haguessin decidit de no participar en la vida activa dintre de la presó i s'haguessin limitat a no fer res, l'establiment penitenciari hauria hagut de tancar, o s'hauria hagut d'engrandir per a destinar-hi més funcionaris, o hauria calgut fer fora tots els empresonats. Tanmateix, aquells homes, majoritàriament privats de llibertat per motius polítics, vivien exposats permanentment a la pena de mort. Durant la dècada dels cinquanta, més de 1.700 reclusos van ser executats, 23 dels quals a garrot vil en el pati mateix de la presó i la resta, al Camp de la Bota. De fet, des de la posada en marxa de la presó Model l'any 1904, entre els murs hi ha hagut una quarantena d'execucions legals, la darrera de les quals la de Salvador Puig Antich, l'any 1974. Cada vegada que s'anuncia l'enderrocament de la presó Model, no puc evitar recordar la cançó de Francesc Pi de la Serra: “Quina presó més bonica que tenim a Barcelona. És tota grisa per fora, no és quadrada ni rodona. És una presó model, a Barcelona fidel”.
