Amb el cul a l'aire

Durant l'hegemonia pujolista, el socialisme català esculpí el seu pedregam ideològic contraposant-se a les elits econòmiques. Eren el temps en què Albert Boadella anomenava Excels el Molt Honorable, quan els progressistes exercitaven riota disparant vers La Caixa, el Palau de la Música, i una espècie temible anomenada burgesia catalana. L'esquerra es va fer forta a les ciutats del cinturó roig, garantint una petita misèria –minúscula, però seva– als habitants que hi vivien sota el malèfic espoli dels empresaris catalans. Però a les darreres eleccions al Parlament, tot i la davallada de CiU, el PSC va experimentar una caiguda brutal del vot popular/obrer en ciutats sempiternament socialistes com ara Terrassa, Sabadell i Barcelona. Tot i la contínua metralla del PSC amb el procés sobiranista, que han volgut associar perversament a les retallades, aquesta caiguda no s'atura.

Per això és tot un símptoma que alguns dels carcoprogres socialistes ja no recordin aquells temps en què escarnir empresaris i caixes era garantia de vots. En un article recent a El Periódico (Amb el cul a l'aire: 4-10-2013), l'historiador i col·lega ateneista Joaquim Coll s'aproximava amorosament a la preocupació del més alt poder davant el dimoni secessionista: “És lògic que les elits ben informades, començant per les econòmiques, estiguin seriosament preocupades pels efectes al·lucinògens d'aquest gran porro secessionista que gran part de la societat catalana s'està fumant amb fruïció.” A banda de l'habitual fatxenderia del manual carcoprogre (jo sóc el racional-federalista i vostè és un flipat que no hi entén de raons), sobta aquest enamorament llampegant per les elits econòmiques. Joaquim: no havíem quedat que el poder econòmic és del poble? No ens agradaven els processos que van de dalt a baix? Cal repetir tan sovint “los empresarios son los primeros que saben que la secesión es un mal negocio”?

Ja ho veus, estimat obrer; quan
se'ls desmunta el federalisme als socialistes, corren a llepar la ferida de les elits. A més sobiranisme, menys vergonya tindran de deixar-te amb el cul a l'aire...