Racionament i dieta
La política alimentària del govern britànic en la Segona Guerra Mundial demostra els beneficis d'una alimentació correcta sobre la salut de la població
Al gener força gent vol perdre els quilets guanyats amb els àpats de les festes nadalenques. Les propostes són diverses, des de “dietes miracle”, amb poca o cap base científica, fins a seguiments personalitzats per a persones amb no prou criteri o força de voluntat. Per aprimar-se cal menjar menys i millor, i hi ha un sistema que, en circumstàncies molt dures i per força, va ser experimentat, fa anys, amb resultats positius: el racionament al Regne Unit en la Segona Guerra Mundial. Els beneficis d'aquesta dieta van ser verificats a finals de 1989 en un programa de la BBC, en el qual es va mostrar que adults que van seguir-la durant sis setmanes van perdre pes i van experimentar una notable reducció del colesterol.
La política alimentària del govern britànic durant la Segona Guerra Mundial ha quedat com una demostració, a gran escala, dels beneficis d'una alimentació correcta sobre la salut de la població. Les Illes Britàniques tenen molta població i poca superfície per produir aliments, i des dels inicis de la revolució industrial una bona part d'aquesta superfície l'havien restat a l'agricultura i la ramaderia per dedicar-la a la indústria. Al 1939 només un terç dels aliments consumits es produïen a les Illes, i al final de la guerra, en canvi, havien arribat als dos terços. Havien incrementat el consum d'aliments de proximitat. Com que es veien a venir un bloqueig, que plantejaria un problema d'abastiment, el Ministeri de l'Alimentació començà a prendre mesures ja abans de la guerra. Al 1940 el va assumir Lord Woolton, que amb intel·ligència va implementar el racionament i també campanyes d'informació a la població per moltes vies: ràdio, cinema i difusió de textos sobre maneres d'obtenir aliments i sobre receptes de cuina saludables per treure el màxim profit de les restriccions. Un exemple és un llibre publicat l'any 1941, el títol del qual podríem traduir per “Criar aviram i conills a petita escala”, d'Alan Thompson, expert en avicultura, i Claude Goodchild, expert en cunicultura, on s'explica amb tot detall com tenir cura, amb poc espai, de pollastres, gallines i conills perquè moltes llars tinguessin un suplement de carn i ous. Durant la nostra guerra civil, la Generalitat havia fet el mateix pel que fa als ous. Els criteris de Thompson i Goodchild eren ben avançats al seu temps perquè també s'ocupaven del benestar animal.
Com que el paper dels nutrients, incloses les vitamines, ja es coneixia força, el racionament britànic es va planificar amb base científica, i es van tenir en compte les necessitats especials dels infants i les dones embarassades i lactants, i es van subministrar suplements (oli de fetge de bacallà, concentrats de sucs de fruita) quan calia. Consistia en una alimentació no baixa en calories, però amb pocs greixos, sucres i dolços, amb carn, llet, ous, peix i derivats en quantitats moderades però suficients, i amb pa integral (negre), patates, fruita i verdures. La població amb menys recursos va millorar la seva dieta, i els que tenien diners i menjaven massa també, encara que fos si us plau per força. En unes condicions molt difícils la salut de la població va millorar, cosa que no havia passat just abans, a la guerra d'Espanya, com va estudiar el professor Grande Covian en el Madrid assetjat, perquè ni l'entorn ni el desenvolupament científic del país ho permetien. La dieta del racionament anglès és, de fet, l'alimentació equilibrada i moderada tal com l'entenem avui. Els que ara volen perdre pes, sobretot si no tenen diners per fer tractaments “especials”, podrien provar-la. L'eficàcia està demostrada de fa temps.
