Àmbits de la llengua

Haurem de tornar a defensar la llengua catalana amb la legalitat en contra. Els moments més crítics per a la llengua catalana, al llarg de la història, han tingut a veure amb dos fenòmens molt complicats de superar. O amb la suma dels dos, alhora. Un és el de la diglòssia, que va afectar Catalunya durant els segles XVIII i XIX, i que continua afectant el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya del Nord encara ara. La diglòssia significa que els parlants d'una llengua la reserven per a l'àmbit familiar i, per a la resta d'àmbits, es passen a la llengua adquirida o imposada, que la consideren més útil o oficial. L'altre fenomen complicat de superar és el de la legalitat. I aquest és un fenomen subtil. No es tracta només de prohibir una llengua amb lleis concretes. La llengua catalana també es pot deixar fora de la legalitat per la via d'obligar que certs àmbits siguin obligatoris per a una altra llengua: l'espanyola o la francesa, en el nostre cas.

A l'inici de la democràcia no és que la legislació en matèria lingüística ens fos més favorable que ara, però el poder en tenia prou a esperar els efectes perversos de l'antiga persecució i a confiar que la llengua catalana, en el conjunt del domini lingüístic, tendiria a fer-se residual. Amb més voluntat que mitjans, i amb més projecte que realitat, el cas és que hem arribat al segle XXI amb la llengua catalana viva. Segons alguns, en perill d'extinció; segons alguns altres, amb la necessitat de les espècies protegides; però viva, al cap i a la fi. Malgrat les previsions dels profetes del mercat, la mort natural de la llengua catalana (encara) no s'ha produït, per això els cal intensificar l'acorralament. Noves interpretacions de la mateixa legislació (democràtica) van deixant la llengua catalana fora de la legalitat en cadascun dels àmbits vehiculars. No són prohibicions, simplement es tracta d'obligar la presència de la llengua espanyola. És una maniobra política i jurídica que al País Valencià i a les Illes Balears ve de la mà del PP local i, a Catalunya, s'impulsa per mitjà de l'estat global.