L'efecte Sotxi

La ciutat russa de Sotxi està celebrant els Jocs Olímpics d'hivern fins al dia 23 de febrer. L'esdeveniment, concebut com a aparador global del ressorgiment de Rússia com a gran potència, és la cita olímpica més cara de la història. Fa anys, el president rus, Vladímir Putin, va dir que el seu país pensava gastar-se 12.000 milions d'euros en els Jocs. Finalment, han costat més de 50.000 milions. Les dimensions faraòniques de la cita olímpica han donat lloc a quelcom que els economistes anomenen ja “l'efecte Sotxi”; és a dir, l'estreta relació entre construcció pública i corrupció. Aquest és un procés ja ben conegut a altres països, com ara aquí mateix, on l'actualitat ha estat molt ocupada amb les irregularitats provocades durant els anys de la bombolla immobiliària. Els projectes de construcció promoguts oficialment deixen moltes portes obertes a la corrupció. Per començar, la mida i la dispersió dels organismes reguladors i executors, que fan que les comissions a repartir siguin tan voluminoses com sucoses. La multiplicació dels projectes constructius té també un efecte multiplicador de la corrupció, perquè una gran quantitat de projectes augmenta el volum del negoci i facilita l'ocultació dels fons públics que es perden en corrupció. Finalment, la construcció i les seves seqüeles de corrupció –típiques, encara que no sempre, dels estats amb un règim autoritari, com ara la Rússia de Putin– tenen l'efecte de no deixar cap benefici a llarg termini a l'economia nacional. Un cop acabats –o no– els grans projectes i repartides les comissions als corruptes, resta molt poc o gens per invertir en altres conceptes i serveis. Com ara l'educació o la sanitat. Així, l'efecte Sotxi deixarà a Rússia excel·lents instal·lacions per als esports d'hivern, però sense els mestres que farien falta.