Parlaments

La coincidència de jornades de votació al Congrés dels Diputats i al Parlament, amb temes entrelligats, posa en evidència l'enorme distància que separa les majories i els conceptes ideològics a Madrid o a Catalunya. El que a Catalunya és sí a Madrid és no, i a l'inrevés, i la disparitat és àmpliament majoritària, de tal manera que resulta força patent. Deixarem de banda els múltiples errors dels diputats quan han de prémer el botó del vot, en una clara demostració de la professionalitat de ses senyories. Fins el més experimentat congressista, Alfonso Guerra, s'equivocà de botonet i no donà suport a la passada de ribot per les vores de les aspiracions catalanes, segons una proposta presentada per Rosa Díez que fou votada per tots els seus. I el tremolor de les mans davant el pilot de votació ha esdevingut un malson per als espavilats parlamentaris, que semblen predestinats al qui l'encerta l'endevina. L'autèntic drama és comptabilitzar les moltes diferències que es dibuixen en les instantànies de la Ciutadella i de la Carrera de San Jerónimo, que marquen les seus parlamentàries a Barcelona o Madrid. I les discrepàncies no es limiten als temes de sobirania nacional, sinó que afecten moltes qüestions relacionades amb el tarannà democràtic o amb conceptes lliberals i/o permissius. Això, que sempre s'ha notat, s'accentua molt més en l'actual legislatura, quan la folgada majoria popular, a l'Estat, facilita el desvergonyiment ultraconservador, amb la temptació de retallar llibertats de tota mena. D'altra banda, des de la realitat perifèrica sempre s'ha tingut una mentalitat més oberta, que es reflecteix majoritàriament en la composició del Parlament. Aleshores, en temes d'interès general, com ara l'avortament, la seguretat ciutadana, la política fronterera i la reforma judicial, les aportacions catalanes es mostren més creatives, obertes i progressistes. La divergència de Catalunya i Castella és manifesta; una raó més per apostar per un futur diferent.