Els Oscars del procés català

Com que els diaris impresos sempre anem tard a l'hora de donar a conèixer els guanyadors dels Oscars, en aquest article em conformaré aventurant un palmarès imaginari sobre la base no pas del cinema comercial, sinó dels serials de la política de casa nostra.

Començant pels premis menors, no hi ha dubte que, l'Oscar als efectes especials, se l'endurien els nou diputats del PP que van votar a favor del dret a decidir. La millor banda sonora seria la cançó de l'enfadós del senyor Mariano Rajoy, amb aquell no, no, no que s'enganxa com les enyorades tonades de l'estiu de Georgie Dann. Alícia Sánchez Camacho, en canvi, guanyaria segur la distinció al millor muntatge de so.

Seguim. L'Oscar pel millor vestuari, l'obtindria el líder de la CUP, David Fernández, mentre que el premi al millor actor de repartiment seria per a un polític que reparteix a tort i a dret, el diputat de Ciutadans Jordi Cañas. La millor pel·lícula europea, la protagonitzada per José Manuel Durão Barroso i Viviane Reding; el millor film de ciència-ficció, l'apocalíptica pel·lícula sobre Catalunya que s'ha muntat el ministre espanyol d'Exteriors, García Margallo.

Continuant amb aquesta extensa rastellera de nominacions, en la categoria de millor curt, Salvador Sedó; la millor comèdia, per al PSC; el millor drama, una altra estatueta per al PSC; la millor pel·lícula d'animació, novament el PSC; en el millor guió original, el PSC es tornaria a endur el guardó. El premi al guió adaptat seria per al full de ruta del procés, mentre que La Vanguardia triomfaria en la categoria de guió readaptat. Arribant ja als premis més importants, el d'actor i actriu principals l'obtindrien ex aequo el milió sis-cents mil catalans i catalanes que van donar-se les mans a la Via Catalana.

Finalment, tocaria decidir l'Oscar a la millor pel·lícula, però el deixarem desert perquè tot això no és cap pel·lícula, sinó la pura realitat.