Càstig o coartada

Els adversaris del president Barack Obama han criticat la posició de fermesa adoptada pels EUA i la Unió Europea davant les pretensions russes a Crimea i Ucraïna. No han estat els únics. Fa uns dies, un veterà de la Realpolitik de la Guerra Freda com l'exsecretari d'Estat Henry Kissinger va escriure: “No se sap si el llenguatge dur d'Obama amb Rússia és una política o més aviat una coartada per justificar l'absència de política.”

Cada dia que passa, la situació a Ucraïna i Crimea guanya complexitat. Ningú sembla voler que augmentin les possibilitats d'enfrontament, però ningú sembla disposat a desactivar la tensió. La raó és senzilla. Tots hi tenen a perdre.

La Unió Europea vol ajudar Ucraïna, però tem que l'enfrontament amb Rússia li surti car. Alemanya, que depèn en un 54% de les importacions de gas rus, no vol que se li encareixi la factura ni que es talli el subministrament. El Regne Unit, que, com els EUA, acumula moltes inversions russes, no les vol perdre, i tots necessiten la col·laboració de Moscou en temes com la crisi de Síria, el Pròxim Orient o la desactivació del programa nuclear nord-coreà.

A Rússia, Putin tampoc no vol que la nova Guerra Freda pugi de to. La setmana passada, la borsa de Moscou va perdre actius per valor de 60.000 milions de dòlars, més del que van costar els Jocs de Sotxi, i el banc central rus s'ha vist obligat a apujar els tipus d'interès per protegir la caiguda del ruble als mercats internacionals. A l'època soviètica, Moscou era pràcticament insensible a les pressions econòmiques exteriors, però la Rússia capitalista n'és vulnerable, i els capitalistes russos són propers a Putin.

Mentrestant, Rússia aconseguirà probablement obtenir el control de Crimea, sobretot després del referèndum que s'hi celebrarà diumenge, i haurà protegit els seus interessos estratègics. El que no és clar és quin preu n'haurà de pagar en la seva posició mundial.