Arbres i cotxes

Josep Pla ens diu en el seu llibre de records gironins que “el plàtan és un arbre esplèndid, d'una elegància magna” i que, si bé “no té la fulla perenne ni les qualitats del roure anglès, té la pompa llatina i mediterrània”. Sembla que Santiago Rusiñol no hi estava massa d'acord, amb aquesta apreciació, ja que afirmava que la Devesa seria un jardí incomparable si en lloc de plàtans s'hi haguessin plantat arbres “de més qualitat literària”. El fet és que, en ambdós casos, les divergències eren entorn de la massa arbòria i no pas del problema que avui, i des de fa molt temps, ocupa i preocupa autoritats, veïns i usuaris del parc: els cotxes. Efectivament, els canvis introduïts a la zona del mercat dels dimarts i els dissabtes han ressuscitat vivament la polèmica entorn de la utilització o no d'una part del parc com a servei d'aparcament. El dilema està servit i la solució no és gens fàcil. El pulmó verd de la ciutat ha estat una mena de calaix de sastre, ja fos com a abocador d'escombraries, per instal·lar-hi les atraccions de les fires o per situar-hi el mercat setmanal, amb un descontrol sistemàtic pel que fa a l'entrada i l'estacionament de vehicles als llocs més insospitats de l'arbreda. A banda del mercat, hi ha la presència del Palau Firal i la de l'Auditori, que generen activitat constant i, per tant, és segura l'assistència d'un públic nombrós a qui és convenient donar facilitats per poder aparcar en un lloc raonablement proper. Si tenim en compte que la promesa de l'actual equip de govern de buscar una nova ubicació tant per al mercat com per a les Fires de Sant Narcís no es podrà complir (a menys que es vulgui traslladar a Vilablareix, és clar), sembla raonable que es pugui estudiar la possibilitat d'habilitar una zona de pàrquing que doni servei ja sigui durant els dies de mercat com de manifestacions firals o actuacions musicals. Una zona ben controlada, senyalitzada i ben adequada que no hauria de malmetre el parc sinó que fos el complement d'una oferta ciutadana que ja existeix, posant fi així d'una vegada al caos i la discrecionalitats ara existents. Així com no ha de fer por accedir a talar els arbres malalts seguint les sempre correctes orientacions del tècnic Narcís Motjé, tampoc s'haurien de fer escarafalls per intentar ordenar una situació de disbauxa mitjançant la planificació, el sentit comú i les previsions en funció de les necessitats de la ciutat en el seu conjunt. La Devesa és un paradís que no està perdut. Necessita, però, un xic de planificació i seny.