El repte d'Europa

Comença la campanya electoral més important de la història recent de Catalunya. Bé, la més transcendental fins que hi torni a haver uns comicis, perquè avui dia qualsevol oportunitat per mesurar forces, pròpies i estranyes, per valorar objectivament les possibilitats, per contrastar tot allò que indiquen estimacions, sondejos, enquestes, per verificar a les urnes totes les sensacions, qualsevol fórmula d'exercir la democràcia és per a Catalunya una necessitat estratègica imperativa.

Són eleccions transcendentals per partida doble, però. En primer lloc, perquè a Brussel·les cada vegada decideixen més sobre les nostres vides, i necessitem que, a banda de decidir més, decideixin bé, o millor. La Unió Europea és l'artefacte polític més important que ha aconseguit muntar la humanitat en els seus centenars de milers d'anys d'història. Em podeu dir exagerat però em temo que som a l'indret del planeta on, de manera simultània, tenim més pau que enlloc, més redistribució que enlloc i més estabilitat que enlloc. Ens pot semblar que no n'hi ha per tant, o que, per exemple, de redistribució poca, tot plegat mentre les pasteres de mig món s'estavellen contra el nostre posat euroescèptic. Fent un cop d'ull retrospectiu a la història i un volt contemporani al nostre entorn, constatem que són faves comptades i que qualsevol futur millor sempre s'haurà de basar a perfeccionar aquest molt perfectible model assolit al vell continent. La UE no és el millor dels mons possibles, però fa l'efecte de ser l'únic lloc des d'on, després de segles havent contribuït a carregar-nos-el, ara podem aspirar a millorar el món.

Això és la Unió Europea, i la transcendència per partida doble que he esmentat al començament és que els catalans, votant en massa, no només ens volem fer sentir com a catalans, sinó demostrar que som uns exemplars ciutadans europeus. A les urnes.