Podem i Guanyem

Ara en comencen a dir la “nova política”, un terme massa nou si el volem associar a un concepte fixat. A mi no em correspon definir la “nova política” (ja s'ho faran els propagandistes), però m'he fixat en una qüestió de noms. Els dos moviments, a hores d'ara, més mediàtics que tenen a veure amb la “nova política” es fan dir amb paraules verbals: Podem i Guanyem.

Malgrat que s'assemblin, les paraules Podem i Guanyem no comparteixen temps verbal. Podem és un present d'indicatiu i Guanyem és un imperatiu. Comparteixen, això sí, la persona, una primera del plural coneguda també com a plural majestàtic o fals plural: un plural amb reminiscències medievals i amb un evident sentit singular. Pel que fa a Podem, el present d'indicatiu li proporciona el sentit d'afirmació i de seguretat; pel que fa a Guanyem, l'imperatiu li proporciona un sentit més d'ordre i de manament.

Però el veritablement interessant del Podem i del Guanyem no és tant la gramàtica convencional sinó la cognitiva. I el llenguatge planer. Fixem-nos en el mapa polític actual al Parlament de Catalunya, tallat pel patró del llenguatge simbòlic (molt comprensible per als polititzats, però molt incomprensible per als no polititzats). CiU (un grup nominal format per sigles coordinades), ERC-Cat Sí (abans del guionet: un grup nominal format per sigles encadenades amb un complement del nom amb el connector elidit format alhora per una altra sigla; i després del guionet més val no entretenir-s'hi); PSC (com ERC); PP (un grup nominal format per sigles encadenades); ICV-EUiA, C's i CUP Alternativa d'Esquerres: totes elles denominacions complexes, que requereixen desambiguació o, simplement, al marge de la normativa (és el cas de la marca de plural amb l'apòstrof i la “s” de C's).

Amb unes sigles tècniques, la vella política necessitava la competència d'un llenguatge especialitzat. La “nova política”, en canvi, té a veure amb el llenguatge planer, també dit llenguatge ciutadà. No sé si la “nova política” renovarà la “vella política”, però el que és segur és que renova el llenguatge. I si en lloc de recórrer a la flexió verbal usés només infinitius, els simis intel·ligents encara ho entendrien millor.