La cancellera

Si fa uns anys a la cancellera li haguessin preguntat sobre la consulta pel dret a decidir de Catalunya, probablement, abans de respondre, li haurien d'haver situat Catalunya al mapa. Després, hauria reaccionat amb una evasiva pròpia de qui desconeix la cosa. En l'actualitat, quan es parla de Catalunya, ja no són tan necessaris els cursos accelerats de geografia per a maldestres. A la cancellera, quan li pregunten sobre Catalunya ja sap de què li parlen. Ho hem descobert aquests dies. Fins i tot té la resposta preparada.

La cancellera, en el debat sobiranista entre Espanya i Catalunya, pren posició al costat de Rajoy. No podia ser d'una altra manera. Rajoy, ens agradi o no, representa a la Unió Europea l'Estat espanyol. I Merkel, que és l'ànima de l'europeisme modern, basat en els estats contemporanis, quan cada nit abans d'anar a dormir repassa els noms dels vint-i-vuit estats de la UE, recita el nom d'Espanya. I quan memoritza els noms dels caps de govern, aprèn a pronunciar Rajoy (no Mas, per exemple). Si la cancellera hagués tingut una formació humanística, qui sap si la cosa aniria diferent, però és una científica pragmàtica, més tocada pel dret positiu que pel dret natural.

A la cancellera el conflicte entre una “regió” i un estat no li passa pel cap. El triomf de la racionalitat, i de la diplomàcia, entre la República Federal d'Alemanya i l'Estat Lliure de Baviera ha fet que els bavaresos se sentin fins i tot orgullosos de pertànyer a Alemanya. I això que els bavaresos a Alemanya, per raons culturals (incloses les lingüístiques) i fiscals, són el cas més semblant al dels catalans a Espanya. Fins i tot per raons polítiques. La CSU ha estat i és el principal suport a la CDU. I la cancellera sap que l'absència de conflicte té a veure amb el tracte d'igual a igual, sense imposicions, amb els territoris i amb les formacions polítiques que els representen. Quan ambaixadors i cònsols li donin alguns detalls, potser la cancellera voldrà parlar amb Mas i Guardiola.