El combat dels humans contra les mosques és un clàssic. Un tema universal, com la lluita del bé contra el mal. I, avançat el tercer mil·lenni, també és una batalla perduda per l'Homo sapiens sapiens. Potser perquè el poeta Gabriel Celaya va afirmar que “La poesía es un arma…”, el poeta Pere Quart va provar de lluitar contra les mosques amb quartetes. Desconec si se'n va sortir. Fa una pila d'anys vaig visitar Pere Quart al seu domicili de Barcelona. M'hi acompanyà l'artista centellenc Jordi Sarrate. Recordo perfectament aquell dia: el poeta, ja vell, amb silencios i pijama, assegut en un balancí, encès d'ira per l'ostracisme a què l'havia condemnat el país en els últims anys. I sense cap mosca a l'habitació. El record de Pere Quart se'm barreja amb el de l'assagista i també poeta Joan Fuster. Fa una pila d'anys el vaig visitar a Sueca. M'hi acompanyà l'escriptor, bibliòfil i marmessor de Fuster Josep Palàcios. Recordo perfectament aquell dia: Fuster ja vell, amb silencios i pijama, assegut sobre el llit desfet, encès d'ira per l'ostracisme a què l'havia condemnat el país en els últims anys. I sense cap mosca en tota la casa, plena de llibres i discos de clàssics. Després vam anar a fer una paella, regada amb vi d'Alella, en una fonda local, amb algunes mosques convidades.

El record de Fuster se'm barreja amb el del poeta Salvador Espriu. Fa una pila d'anys el vaig visitar al seu domicili del passeig de Gràcia. També m'hi acompanyà Sarrate. Vam consultar per mitjà del porter automàtic de l'edifici si ens podia rebre. Recordo Espriu, ja vell, amb una jaqueta de llana prima, cordada. La cambra immensa d'un pis de l'Eixample barceloní. Al fons, una taula de despatx, d'ebenisteria. Un Espriu diminut, aparentment ingenu de l'ostracisme a què l'havia de condemnar el país. Sense cap mosca. Va explicar Josep Maria Castellet que Espriu i Fuster van presenciar durant una vetllada literària com el poeta i filòleg Dámaso Alonso s'esclafava públicament, sobre la pròpia calba, amb un tovalló, una mosca que l'estava emprenyant.