Lliga-hi una cinta groga

El color corporatiu d'ERC, el groc, s'està imposant en el paisatge del país. Aquests dies, a banda dels cartells de la campanya per la consulta del 9-N, han aparegut les cintes als arbres. Cintes de plàstic, grogues. Fileres senceres d'arbres, encintats. A mi, el groc ni m'agrada ni em desagrada; el plàstic em repugna. El cas és que l'encintada groga dels arbres té a veure indirectament amb l'ANC, i això fa sospitar que el control de l'ANC per part d'ERC, ara, és total. Veurem què passa quan passi el 9-N.

Les cintes grogues als arbres em recorden una cançó que a Espanya, en la dècada dels setanta del segle passat, va popularitzar el trio Los Mismos. La cançó, en versió original, un èxit de vendes, es deia Tie a yellow ribbon round the old oak tree, i en espanyol “Ata una cinta amarilla alrededor del viejo roble”.

La cançó està inspirada en la història d'un convicte que, després de passar uns quants anys a la presó, torna a casa. Abans de tornar vol saber si la xicota encara l'estima, si l'estima i si vol que torni amb ella. Per carta, li posa una prova: lliga una cinta de color groc al voltant del roure. L'home torna a casa amb autobús i no s'atreveix a mirar si hi ha la cinta groga o no. I ho pregunta al conductor. Aquest li respon que no n'hi ha una, sinó cent.

Amb els anys, Tie a yellow ribbon round the old oak tree s'ha convertit en un himne. Les dones americanes han lligat cintes grogues en prova d'amor als soldats marxats a les múltiples guerres. Perquè tornessin i per quan tornessin. Els revolucionaris cubans han lligat cintes grogues per la tornada dels activistes en missió als Estats Units. A Hong Kong, aquests dies, també han aparegut les cintes grogues amb motiu de la revolta dels prodemòcrates.

De l'èpica internacional, a Catalunya ens hem quedat amb el cromatisme sintètic. Després de dècades desfent-nos dels roures, un arbre autòcton, lliguem cintes grogues de plàstic al voltant dels plàtans. I quedem convençuts que som un país normal.