De set en set
Les temptacions d'Erdogan
Sembla com si la coalició occidental hagués fet una tria per trobar l'enemic més adient per fer front a l'amenaça gihadista de l'Estat Islàmic. Aquest enemic potencial és Turquia, i el seu president, l'islamista moderat Recep Tayyip Erdogan, es veu temptat per múltiples bandes perquè faci entrar en acció el seu exèrcit i obri una zona de seguretat a la frontera entre Síria i Turquia, que és on ara es concentra la pressió gihadista. Turquia té molts avantatges per fer front a l'Estat Islàmic: la seva situació geogràfica, entre Europa i el Pròxim Orient, el seu paper subordinat a l'OTAN, la seva aspiració d'entrar algun dia en la Unió Europea i la potència del seu exèrcit, que durant els darrers anys no ha fet gaire cosa més que donar cops d'estat i empresonar polítics locals.
De moment, Erdogan es deixa temptar, però té un problema. La seva prioritat és desfer-se dels kurds, que són precisament els qui estan portant el pes de la resistència contra la pressió gihadista. Si finalment cedeix a la temptació, Erdogan podria matar tres ovelles d'un sol tret: derrotar els kurds al mateix temps que castiga els gihadistes, guanyar influència al nord de Síria i potser ajudar a caure el règim de Baixar al-Assad i gaudir de l'agraïment dels aliats occidentals, cosa que, a mitjà o llarg termini, podria beneficiar les perspectives de Turquia a la Unió Europea.
Estendre la influència turca a l'est també és una prioritat d'Erdogan, encara cofoi per la seva victòria electoral com a president. El seu caràcter d'islamista moderat li dóna una credibilitat suplementària per erigir-se en vencedor del gihadisme radical. Ara caldrà veure si cedeix a les múltiples temptacions i emprèn el camí de la guerra al nord de Síria. Les conseqüències podrien ser notables per a tota la regió.