Terra de pagesos

Aquests dies fa quaranta anys que es va fundar la Unió de Pagesos. Aquell 1974, Catalunya ja no era un país agrícola; vaja, que la principal activitat econòmica no eren l'agricultura i la ramaderia, i el motor de la riquesa s'havia desplaçat dels àmbits rurals als urbans. Tot i així, en un país en què els pagesos eren minoria enfront, per exemple, dels obrers de la construcció, els operaris de cadena de fabricació o els oficinistes, la fundació d'una organització pagesa va resultar un fet simpàtic per al conjunt d'un teixit social al qual encara li quedava per viure un any de franquisme actiu.

Probablement, el romanticisme va tenir a veure en un primer moment amb la complicitat afectiva entre la població general i la pagesia. L'any 1974, per exemple, la lletra de l'himne nacional de Catalunya era força desconeguda per la gent, que la començava a aprendre per mitjà de processos d'aprenentatge o adquisició clandestins. Quan cantar Els Segadors era un acte d'heroïcitat, la descoberta dels motius camperols associats a la defensa de la terra (“Bon cop de falç”) va associar l'èpica de la defensa moderna de les llibertats amb l'èpica de les revoltes camperoles contra l'absolutisme al segle XVII.

Al llarg dels últims quaranta anys, les noves formes de vida catalana i la nova economia han desafavorit la supervivència de la Catalunya pagesa. La sintonia i la identificació han reculat a mesura que avançaven les zones periurbanes i les infraestructures viàries, ferroviàries, aeroportuàries i energètiques. La pagesia, ja escassa, ha intentat frenar la desaparició o adaptar-s'hi. El simbolisme de la falç s'ha substituït per la tractorada reivindicativa, com a mètode per combatre la indiferència consumista endògena i l'escomesa jurídica exògena.

Amb l'arribada i el decurs del segle XXI ha quedat fixada la relació entre la Catalunya no pagesa i la pagesa. L'esnobisme d'alguns i la crisi de tots han generat maniobres innovadores sota les etiquetes del producte ecològic o de la proximitat. I així ens netegem la consciència. Visca la terra!