Passa força desapercebut el quarantè aniversari de la fundació de la UMD (Unió Militar Democràtica), que va tenir lloc a Barcelona. L'oblit és lògic si es té en compte que la UMD es va dissoldre l'any 1977; és a dir, que va tenir una vida curta. I, sobretot, també és lògic si es té en compte que la societat catalana, en conjunt, no s'ha identificat mai gaire amb l'exèrcit espanyol. Al contrari, alguns episodis de la història, que arriben fins al segle XX, han generat un sentiment de por i de descrèdit cap a l'exèrcit per part de la població. Fins i tot en aquest segle XXI, si bé és molt improbable la possibilitat que l'exèrcit exerceixi la funció de “braç armat” de la Constitució, no ho és tant que via moviments de tropes, maniobres o fets com el recentment ocorregut al coll del Mosquit, l'exèrcit espanyol es vegi com una organització intimidatòria.

La UMD va ser un intent, des de dins mateix de l'exèrcit, encara durant la dictadura militar i feixista, per organitzar un grup de militars demòcrates capaç de retornar la llibertat al poble. En paraules de Juli Busquets: “Calia obrir els ulls dels nostres companys perquè l'exèrcit tornés a les casernes i fos el poble qui, lliurement, decidís el camí que volia seguir.” Per il·lustrar la situació que es vivia, n'hi ha prou de recordar les paraules d'un jove capità que va arribar a dir que havia topat amb una manifestació obrera i que li havien “vingut ganes de treure's la pistola”.

La UMD, segons els mateixos testimonis que la van impulsar, es va inspirar en la seva fundació amb la caiguda de la dictadura a Portugal, la Revolució dels Clavells, protagonitzada per joves oficials. La desarticulació de la UMD va anar precedida de la detenció, judici i condemna d'una desena d'integrants, condemnats a presó i expulsats de l'exèrcit.