Casar-se al cementiri
Ja ha passat el dia dels morts, però aquestes convencions són inoperants: els nostres morts no passen. Aquests sí que han vingut per quedar-se. No hi ha res més irreparable que la mort. Entorn d'aquesta realitat que molts s'entesten a camuflar, darrerament hi ha hagut un auge de notícies i nous serveis força espectaculars. Hi ha novetats entorn d'un fenomen tan conservador i constant com és el fet de morir-se.
Una és el casament al cementiri. La història és trista. Kevin Lavelle va ser apallissat brutalment mentre treballava per recaptar diners per casar-se. La seva promesa, Michelle Thomas, no va acceptar que s'havia mort i va voler tant sí com no casar-se amb ell, ja cadàver. La cerimònia es va fer a Oxford, i va ser el pare d'ell qui els va col·locar els anells. Serà simbòlic, o directament macabre, però ha passat. I ella penja fotos a internet davant de la tomba i ensenya els anells.
Una altra novetat –aquesta catalana– és l'aparició d'un servei de neteges personalitzades a cementiris. Es tracta d'una empresa del Vallès, Estelnet, que ofereix netejar nínxols o panteons. Ho plantegen a gent que no té temps o viu lluny d'on estan enterrats els seus familiars. El reclam és potent: Tens casa
teva neta i endreçada? I el lloc dels teus éssers estimats? Agafen una furgoneta amb productes de neteja, van a la tomba en qüestió i la deixen polida, reposant flors, netejant herbes, etc.
També acompanyen persones als cementiris. Perquè els nostres cementiris estan mal fets, diguem-ho clar. I anar-hi sol pot ser tota una aventura. Si volem ser tan europeus, podríem anar guanyant terreny i fer cementiris més agradables i baixets. Quanta gent es deu haver fet mal en aquelles escales impossibles per deixar un pot de ciclàmens al quart tercera.
La novetat més galàctica en aquest sector és el llançament de cendres a l'espai i els funerals en streaming. Ja fa temps que els serveis funeraris d'algunes ciutats ofereixen condol on line, buscar el difunt a la web i saber on l'enterren i poder enviar flors i notes de condolença sense ser al lloc. Però ara podrem seguir funerals sense ser-hi, des del nostre ordinador. I enviar les cendres cap a l'espai. L'enviament es podrà fer ja a partir de l'1 de gener de 2015. S'enviaran a l'estratosfera amb un globus que es desintegrarà i les alliberarà. L'acord entre el Grup Mémora I els Serveis Funeraris de Barcelona també inclou els funerals en streaming (en temps real a través d'internet) i l'enregistrament en alta definició del funeral. Tot plegat és una estratègia per personalitzar els enterraments i potenciar el record.
I no oblidem els diamants… a partir d'un cabell del difunt. Sí, sí. En el Grup Mémora, per exemple, s'ofereix el diamant IrisGem. És un diamant obtingut a partir del carboni present a les fibres capil·lars humanes. El valor afegit és claríssim, dus a sobre una joia amb l'essència –mai més ben dit– de l'ésser desaparegut. També es pot custodiar l'ADN. Amb un acord amb la multinacional Applus+, s'aplica un servei de dipòsit i conservació de mostres de teixit dels difunts per a posteriors anàlisis i proves genètiques amb previsió per a malalties hereditàries, etc.
Enguany s'ha celebrat el 1 Concurs de Cementiris d'Espanya, i les fires dels sector funerari són cada cop més grans i integren sectors des de la seguretat, la higiene, la cultura amb preocupacions sobre sostenibilitat o legislació, ja que hi ha novetats en la normativa sanitària mortuòria. Tot un món per descobrir entorn d'aquell gran tabú anomenat mort, que vés a saber per què té nom de dona en tantes cultures.
