De set en set
Salvar l'ànima
“Què és el més important que t'enduries si de sobte haguessis de fugir de casa teva i del teu país?” Aquesta és la pregunta que figura en el prospecte de l'exposició fotogràfica Retrats d'una fugida, que actualment es pot veure al CaixaForum de Barcelona. En aquesta mostra el fotoperiodista Brian Sokol exposa 24 retrats de persones que en els darrers tres anys, arran dels conflictes del centre d'Àfrica i d'Orient Mitjà, han hagut de fugir de casa seva per refugiar-se en altres països. En un intent de plasmar la força gegantina del minimalisme, Sokol retrata aquestes persones amb l'objecte que van endur-se just en el moment en què es van veure obligades a fugir. Les situacions dramàtiques i apressants imposen una síntesi ferotge. Una nena es va emportar la seva nina preferida. Una altra, unes polseres. I Leila, una nena siriana de 9 anys, mostra davant la càmera els pantalons texans que va voler salvar: uns pantalons amb una flor brodada i que a ella li encanten, però que ara, un cop refugiada en un campament de l'Iraq, no gosa posar-se per por de desgastar-los. D'altres es van emportar una olla, un bidó per omplir-lo d'aigua, una màquina de cosir, una tenda, un parell de burros, una mona, un carnet d'identitat, un instrument musical, una barra de fusta per poder traslladar els fills a través del desert tot col·locant una tela a cada extrem de la barra. D'entre aquests testimonis escruixidors, que intenten que un objecte xifri tant la seva memòria com la seva esperança de futur, hi ha el cas d'Alia, una noia de 24 anys, cega i sense cames, per a qui el que calia salvar i endur-se a tota costa, més que no pas la cadira de rodes que li permet moure's, era “l'ànima”. Gràcies, Alia. Gràcies per aquesta nuesa essencial, que grava els meus propòsits per al 2015 i per a tots els anys futurs: salvar l'ànima.