Generació democràcia

Poc més cal afegir a les anàlisis polítiques de tots colors que s'han fet sobre la consulta popular d'Arenys de Munt sobre la independència nacional. Però un apunt sobre el rerefons de la qüestió sí que em sembla pertinent. La consulta arenyenca ha posat en evidència una greu contradicció moral des del punt de vista de traspàs intergeneracional de valors. I no voldria ferir cap sensibilitat, perquè la participació de la gent gran a la consulta de diumenge passat va ser elevada, i a l'organització hi havia persones de totes les edats. Però l'esperit d'Arenys de Munt destil·la una forta renovació de valors socials al nostre país. Els nostres avis i àvies, però també els nostres pares i mares, ens han alertat de les conseqüències de solucionar els conflictes a garrotades. Van patir la guerra directament o de retruc i la repressió de la dictadura. Instintivament, probablement empesos per la por que la història es repetís, han inoculat en les generacions postfranquistes la convicció que la democràcia i el diàleg és la garantia per la solució dels conflictes. De fet, a molts col·legis catalans s'imparteixen ensenyaments sobre la resolució pacífica dels conflictes, l'educació en la diversitat i fins i tot s'organitzen consultes a l'aula des de ben menuts per decidir quin serà el nom de la classe o de quin color es pinta la porta de l'aula, com a exercici d'aprenentatge democràtic. De fet, tota societat requereix molta gimnàstica democràtica per gaudir de bona salut. Resulta, doncs, lògic que aquestes noves generacions no acceptin que la teoria social en què han basat els seus valors de convivència sigui una fal·làcia. Perquè si han après que tota qüestió cal decidir-la pacíficament i democràticament, cap d'ells s'explica ni accepta per què haurien d'admetre que la discussió sobre la relació entre Catalunya i Espanya quedi al marge d'aquests principis.