opinió
Religió a l'escola?
El govern espanyol ha publicat en el BOE els continguts curriculars de la religió catòlica per a les escoles de primària i secundaria. Tant el currículum com els continguts són a proposta de la Conferència Episcopal Espanyola. A partir de l'any vinent els alumnes que voluntàriament escullin l'assignatura de religió catòlica hauran d'aprendre tot un seguit de continguts i d'oracions que fan pensar més en una catequesi parroquial
(mal feta) que no pas en una formació humana i cristiana.
Aquest fet es mereix uns quants comentaris. Què hi fa un text de la Conferència Episcopal en el BOE? No som un estat aconfessional? Per què encara en ple segle XXI continua l'acord en matèria de religió entre el govern espanyol i el Vaticà de l'any 1979? Per què hi ha la intromissió de l'Església catòlica en el sistema educatiu públic o concertat?
Tot i ser una assignatura voluntària, la seva nota comptarà en l'expedient acadèmic de l'estudiant, que pot influir, per exemple, a l'hora d'aconseguir una beca.
No es tracta d'una assignatura de formació religiosa o d'història de les religions, sinó de doctrina catòlica.
De fet és un catecisme (fins i tot, els alumnes hauran d'aprendre pregàries). Posats a plantejar interrogants,
i dins el context, també ens hem de preguntar si s'ha d'escolaritzar l'adoctrinament. I, utilitzant els criteris dels bisbes i els polítics del PP quan diuen que podria ser positiva la religió a l'escola, llavors, encara ens hem de fer més preguntes. Per què només hi ha formació religiosa catòlica? No tenen dret els pares d'altres religions que els seus fills rebin la pròpia formació religiosa?
A més, afirmen que l'assignatura de religió catòlica ajudarà a eixamplar els espais de racionalitat i convivència. Però, llegits detingudament els continguts, els criteris d'avaluació i els exercicis que hauran de fer els alumnes, apareixen quins són aquests espais de racionalitat: “Cal reconèixer la incapacitat de la persona per arribar per ella mateixa a ser feliç.” I més, “entendre que la plenitud de l'ésser humà està en la relació amb Déu o la realitat creada i els esdeveniments signes únicament de Déu” o descobrir que “el pecat radica en el rebuig de Déu”.
Aquests conceptes no duen a un allunyament de la racionalitat i els criteris científics que ha de transmetre l'escola? Voleu dir que tots aquests conceptes ajuden a la convivència i a l'entesa entre diferents religions i entre creients i no creients o agnòstics i ateus? Voleu dir que aquesta catequesi disfressada d'ensenyament no està molt més a prop dels designis dels ultraconservadors religiosos que del papa Francesc?
Segur que els contraris a aquest currículum de religió catòlica a les escoles, com diu A. Puigverd, som uns fonamentalistes darwinians i uns hereus de la tradició inquisitorial? En tot cas, tots els interrogants que es generen arran d'una llei tan extemporània com la dels bisbes espanyols, tot aquest decret vingut del fons dels temps grisos recorda més la inquisició que no pas un ensenyament laic, aconseguit amb les lluites contemporànies de la població. I, com molt bé diu mossèn Ramon Massachs, membre del Fòrum Joan Alsina, “el decret com a mínim és un despropòsit”.
Si l'assignatura és una ingerència de l'Església catòlica a l'escola, aquest currículum encara ho és més. I, senzillament, no s'hauria d'acceptar.