Patriota de la primera hora
Molts d'aquells
primers lluitadors, si haguessin sospitat una clandestinitat de més
de quatre dècades i que el dictador, finalment, havia de morir de vell
i al llit, ben cert que haurien replantejat
la seva acció
Per mitjà de correu electrònic vaig rebre informació del corrent socialista del PSC Fòrum Cívic-Nou Cicle sobre l'acte d'homenatge a Joan Cornudella (1904-1985) anunciat per abans-d'ahir i organitzat per la Fundació Rafael Campalans. De fet, és normal del tot que sigui el socialisme català el que, amb motiu del 30è aniversari de la mort del polític, se'n recordi, ja que Cornudella, inequívocament des de finals de la dècada dels setanta, es va identificar amb el PSC fins a arribar a ser-ne diputat al Parlament de Catalunya durant la primera legislatura. També és normal que a can PSC els interessi destacar, amb la intel·ligència dialèctica que els és habitual, que Cornudella “va evolucionar del nacionalisme radical al socialisme democràtic”(una contraposició de contraris que només funciona a Catalunya). I certament, tanmateix, des del socialisme català actual no s'omet, en referència al Cornudella de la dècada dels quaranta, definir-lo com a “patriota de la primera hora, quan comportava jugar-s'hi la vida”.
Segons llegíem en una notícia signada per Anna Ballbona i publicada diumenge passat per aquest diari, Raimon Obiols veu Cornudella com “el gran oblidat”. Em sembla, en efecte, que el nostre país, massa tocat pel vici d'ignorar i oblidar, està en deute amb Cornudella, la persona que, a l'inici de la dècada dels quaranta, encapçalava l'executiu del FNC (Front Nacional de Catalunya). I també faig extensiu el deute amb tots els patriotes de la primera hora, inclosa la gent jove que durant el règim especial d'ocupació (del gener a l'agost de 1939) van formar part del Front de Joventut. Gent que a la fi de la guerra va restar amagada a l'interior i va emprendre les primeres accions clandestines: facilitar documentació falsa, amagar companys perseguits…
L'hivern que va transcórrer entre els anys 1939 i 1940 es va fundar, a París, el Front Nacional de Catalunya. Es tractava d'un moviment que intentava aplegar la majoria dels grups nacionalistes i que, inicialment, no es va preocupar de definir una ideologia política. Molts dels seus components eren antics independentistes que, de França estant, pensaven que a l'interior s'estava coent una veritable revolta contra Franco i tornaven, es pot dir al·legòricament, a “aixecar el poble”. A través de la Val d'Aran i per altres indrets, s'endinsaren en la Catalunya ocupada, amb papers falsos. Eren gent molt il·lusionada que arribaven amb la pretensió d'endegar una lluita dura, semblant al model seguit per la resistència francesa. Però, fet i fet, aquells eixelebrats es van trobar amb bona part de la feina per fer. L'exili, els afusellaments, la presó i la forta repressió havien desmantellat qualsevol infraestructura. Els calia partir del no res i esquivar constantment l'escomesa dels serveis secrets espanyols i de la Gestapo.
Per a Cornudella i el conjunt dels patriotes de la primera hora es va tractar d'una resistència molt més llarga i amb menys èxit que la résistance, d'una lluita desarmada contra una ocupació militar. Molts d'aquells primers lluitadors, si haguessin sospitat una clandestinitat de més de quatre dècades i que el dictador, finalment, havia de morir de vell i al llit, ben cert que haurien replantejat la seva acció. Cornudella i vint persones més (tota la branca política del FNC) van ser detinguts l'any 1943. L'any 1941 havien estat detinguts més d'un centenar de militants. L'any 1942, una desena més. L'any 1946 hi va haver una detenció massiva i definitiva. Qui vulgui conèixer amb detall la història de Cornudella i altres patriotes de la primera hora, ha de llegir el clàssic escrit per Daniel Díaz Esculies El Front Nacional de Catalunya (1939-1947), publicat per Edicions de La Magrana.
