El que no es diu del cas Rato

La detenció de l'exvicepresident espanyol Rodrigo Rato ha fet petar tots els audímetres les darreres setanta-dues hores. Però cap crònica ha explicat què hi ha de debò darrere el cas Rato, i els interrogants s'acumulen. No sabem el perquè d'una instrucció tan anòmala: com és que l'Agència Tributària passa davant de la fiscalia anticorrupció, que ja estava investigant el cas, i el porta davant un jutjat ordinari de Madrid? És més: per què no és l'Audiencia Nacional, que ja s'ocupa
de Bankia, qui entoma el cas Rato?

Però de tots els interrogants, el que més ha descol·locat analistes, periodistes i politòlegs és la posada en escena de la detenció, una gran operació mediàtica
en què tot estava calculat; Rodrigo Rato era introduït dins el cotxe que se l'enduia detingut davant de tots els focus a l'hora perfecta per entrar a tots els informatius de prime time. Qui va filtrar que es faria l'escorcoll a casa seva? La imatge de la mà al clatell del detingut reforça l'escarni públic del personatge. Total, per deixar-lo lliure al cap de poques hores.

Sembla bastant evident que el PP estava al cas de tot i tot indica que ha optat per reaccionar als antípodes de com ho van fer amb el cas Bárcenas: fer-ho esclatar ben fort per tenir un boc expiatori i poder reposicionar el partit davant els escàndols de corrupció. Al més pur estil House of Cards, la detenció de Rato podria ben ser una operació brillant de rentat de cara de la Moncloa per demostrar que actua amb mà de ferro amb el frau i poder dir la frase que més han repetit aquests dies: “La justícia és igual per a tothom.” Una detenció que, a més, els permet trencar amb el passat aznarista i tancar l'etapa de la disbauxa immobiliària, les targetes black i el diner fàcil. Una gran neteja d'imatge, a les portes d'unes eleccions municipals i autonòmiques, amb regust de vendetta
interna. Jo no subestimaria Rajoy.