Algú més?

El saben aquell de l'Eugenio d'un home que cau per un precipici de 1.500 metres i que aconsegueix agafar-se d'una branqueta? Desesperat, demana ajuda. “Hi ha algúuuuu”, va cridant, mentre l'eco repeteix, “algú, algú, algú...”. Finalment s'escolta una veu profunda que li diu: “Sí fill, hi ha Déu.” “Deixa't anar al buit –li diu aquella veu majestuosa– i, abans que el teu cos s'estavelli contra el terra, t'enviaré un exèrcit de 40.000 àngels amb l'arcàngel sant Gabriel al capdavant que agitaran les seves potents ales i, succionant l'aire, venceran la gravetat i faran ascendir el teu cos.” L'home, arrapat a la branca, després d'uns instants de silenci, pregunta: “Hi ha algú més?”.

L'acudit em va venir al cap dilluns escoltant Rajoy. “Confiïn en mi, els anirà bé”, va aconsellar el president al seu partit. Ho va dir després d'assegurar que tornarà a ser candidat. Amb expressió de murri, ulls cap avall, tensant els llavis per reprimir el somriure. Entre el públic, aplaudien amb entusiasme els mateixos que a la seu de Génova fa mesos que esmolen ganivets. Al capdavant, Santamaría, Aguirre i De Cospedal. Ningú pot qüestionar la potència –i la fúria– de les dones del PP, mirades de gata maula i les urpes fetes pols de tant repartir esgarrapades. Els taurons oloren la sang ràpidament. I la flaire ha arribat a Galícia. Núñez Feijóo, armat amb una còmoda majoria i ambicions evidents, ha atiat les feres animant Rajoy a fer canvis al PP si el 24-M es confirmen les males enquestes. “No tinc cap intenció de provocar cap canvi al partit”, va assegurar Rajoy, “...encara que, si la tingués, tampoc els ho diria”. I un nou esforç per contenir el somriure. Rajoy ha torejat en tota mena de places i sembla que la resplendor dels punyals que s'han desembeinat al PP li estimulen l'enginy. Però, què en deuen pensar els candidats i militants del PP que contemplen l'abisme? Li trobaran també la gràcia?