Esperant els Innocents

Qui ho havia de dir. Vam començar el curs l'Onze de Setembre posant en marxa una campanya electoral que havia de referendar –o no– la voluntat dels catalans de tirar endavant la construcció d'un estat. Tres mesos i mig més tard, i després de constatar que l'opció independentista aconseguia una majoria absoluta al Parlament, resulta que arriba Nadal i el més calent és a l'aigüera –galets i carn d'olla a banda–. Durant aquests tres mesos i mig, no hi ha hagut acord per a la investidura del president, però sí que hi ha hagut temps de celebrar fins a dues eleccions i posar el termòmetre al progressiu temperament de l'entusiasme independentista.

De fet, la devaluació no només afecta la febrada sobiranista. Resulta que l'Onze de Setembre es plantejava si es podria construir un nou estat i per Nadal s'està parlant de si construir el Barcelona World. Que segur que és molt important, això del Barcelona World, però potser que cada cosa té el seu moment.

El més increïble de tot plegat és que haurem d'esperar al dia dels Innocents per descobrir si toca reprendre el famós viatge a Ítaca o el viatge a una nova convocatòria electoral. Prèviament, caldrà passar per l'enèsima assemblea cupaire dominical, un nou diumenge de xàfec per a Junts pel Sí i el seu candidat. I així arribarem a dilluns, per descobrir, amb els Innocents, en quin punt del periple està tot el procés.

Diu Kavafis –i canta Lluís Llach– que quan surts a fer el viatge cap a Ítaca has de pregar que el camí sigui llarg. Però si tot just per arrencar ja està costant tant, el camí d'aquest procés més que un apassionant viatge ple d'aventures i ple de coneixences sembla un viacrucis ple d'espines i penitències. És clar que això ens portaria fins a la Setmana Santa... Bon Nadal.