Keep calm
Sor Lucía
Sentir sor Lucía Caram explicar que dirigents del PP i del govern espanyol es dediquen a pressionar en altes instàncies del Vaticà per fer-la callar provoca un efecte gairebé immediat de transportar-nos a un món en blanc i negre i amb música del No-Do. Però quan hi afegeix que abans del 9-N va rebre amenaces de mort, la situació arriba a desprendre una lamentable flaire de república bananera.
Des del convent de Santa Clara de Manresa, sor Lucía Caram planteja una opinió peculiar del que representa ser una “monja de clausura”. De fet, segons explica al seu blog, s'estima més definir-se com a dominica contemplativa. La seva interpretació del que s'entén com a activitat contemplativa no es limita, com alguns voldrien, a l'oració combinada amb una serena elaboració de dolços o brodats, sinó que hi incorpora una presència mediàtica espectacular i un activisme polític i de lluita contra la pobresa que la van convertir el mes d'abril passat en Catalana de l'Any, segons El Periódico.
Si en la nostra societat el masclisme rebufa per tots els racons, quan parlem de l'Església l'efecte es multiplica. N'hi ha prou de recordar la cerimònia de consagració de la Sagrada Família, en què a les dones se'ls va reservar el paper de recollir amb draps l'oli amb què Benet XVI havia ungit l'altar. Així les coses, les inquietuds de sor Lucía Caram provoquen tota mena de reaccions i comentaris, sovint sarcàstics. N'hi ha que no saben encaixar que, igual com la dona lluita en la societat per fer sentir la seva veu, també ho fa dins l'Església. Dones, sovint extraordinàriament preparades, batallen amb enorme esforç pel que consideren just, encara que això obligui a reinterpretar el concepte de clausura i a trencar normes seculars. Només faltaria, doncs, que ara fossin la societat i la política les que pretenguessin enclaustrar-les de nou.