SMS

El cas dels missatges de mòbil de diputats i consellers retratats al Parlament ha obert dos tipus de discussions paral·leles que porten a conclusions ben diferenciades. El primer debat és sobre el secret de les comunicacions privades, la qual cosa sembla que hauria de quedar fora de tot dubte, tot i que la privacitat d'una comunicació depèn fins a cert punt del zel del comunicant, però no val la pena estendre's més en aquest punt perquè la llei ja hi diu la seva. El que trobo més interessant és la controvèrsia sobre el valor del contingut dels missatges interceptats. Hi ha veus molt enraonades que sostenen que no s'han de tenir en compte perquè no eren públics o destinats a ser coneguts per altra gent que el seu destinatari. No compten. No s'hi val. Durant els últims dies he llegit força articles sobre el tema i la meva conclusió és que poca cosa podem esperar d'una societat on es debat la possibilitat que la hipocresia sigui considerada un valor a protegir.