Gràcies

“A partir d'un cert punt ja no hi ha retorn. És aquest, el punt que cal abastar.” (Franz Kafka) “Heus aquí els somnis / de tants guerrers ardits: / herba d'estiu.” (Matsuo Bashô) “Però fins i tot des d'un quart pis obert a la ciutat podem pensar en l'infinit.” (Fernando Pessoa) “Zush defineix el seu país com un Mental State, un estat mental sense cap altre territori que el cervell que l'imagina.” (Quim Monzó) “Les banderes / fan el vent.” (Iehuda Amikhai) “Escric, mig adormit encara, com seguint un somni: «...Sempre fa dos segons que l'home ha estat expulsat del paradís.»” (Andreu Vidal) “Res més no hi ha / que lleres i guixats, / i l'acuitar-se, i l'acollir-se.” (Perejaume) “Confesso que també em sentia / atret per la seva feblesa.” (Jordi Llavina) “Un home es proposa la tasca de dibuixar el món. Al llarg dels anys pobla un espai amb imatges de províncies, de regnes, de muntanyes, de badies, de naus, d'illes, de peixos, d'habitacions, d'instruments, d'astres, de cavalls i de persones. Poc abans de morir, descobreix que aquell pacient laberint de línies traça la imatge de la seva cara.” (Jorge Luis Borges)

Gràcies a tots aquells que, des de la vostra posició ideològica, heu estat dignes. Només vosaltres, els que no heu atiat pors xantatgistes, els que no heu practicat aquella putrefacta equidistància que equipara el llop violador amb la nena violada, els que heu confiat en el vell rudiment de la paraula honesta, els que no heu executat l'amenaça tot amenaçant, els que heu fertilitzat la raó democràtica, els que no heu parat la trampa de l'etnicisme, els que no anheleu carnassa per erigir-vos en ambulanciers, els que no heu reivindicat terceres vies amb l'ànim de dissimular que ni tan sols n'existia una primera, els que no heu jugat al tot o res de l'èxit o el fracàs –“aquests dos impostors”, diu Kipling–... només vosaltres heu elevat les nostres decències. Sí: només vosaltres, uns pocs, mereixeu l'agraïment i la memòria.