Un plat és un got

Hem de desmentir categòricament que ni per a la Fira de l'Avellana de la Selva de Brunyola que se celebra aquest cap de setmana ni per a la propera edició –del novembre– del Fòrum Gastronòmic d'homes de Girona s'hagi contactat amb Mariano Rajoy per pronunciar la lliçó inaugural d'aitals esdeveniments. S'ha descartat per fat –d'una banda– i perquè la vaixella sencera tentinejava (té memòria d'elefant i el recorda d'entrada per allò de la frase feta). La proposta de pregoner era intel·ligent (ep!, la proposta),
ja que d'aquesta manera s'assolia introduir un menú de desgreuges extraordinari. Així es reivindicava l'autoria gironina de la pregunta que va provocar la resposta “un plato es un plato, un vaso es un vaso” que va perbocar el primer minestra espanyol. Ja n'hi ha prou de riure amb “¿... y la europea?” escoltada a l'emissora Onda Cero i revisitada a totes les televisions de la farta Europa; fins i tot estic en disposició de reconèixer Carlos Alsina només pel seu mig somriure (fet d'amagatotis) si me'l trobés per la Devesa. Ha estat Oriol Mas a Televisió de Girona, el nostre periodista de trinxera, que camuflat de traje i corbata, armat amb càmera i micro, ha fet superar el doble salt mortal declaratiu del successor d'Aznar (el de “déjame que beba tranquilamente”) en ple plató amb allò del plat i el got. Podria haver estat pitjor! Recordeu Botella?: “Si se suman dos manzanas, pues dan dos manzanas. Y si se suman una manzana y una pera nunca pueden dar dos manzanas, porque es que son componentes distintos.” Gràcies, Oriol, per aquesta teva primera i darrera (segur!) entrevista a Rajoy: ha estat divertit mentre ha durat. Em descarrego el vídeo, poso un enllaç directe a l'escriptori per recuperar-lo els propers divuit mesos com aquell –home antic– que es
lliga un cordill al dit anular per saber que no ha d'oblidar-se d'alguna cosa important. Els que han nascut amb l'iPad sota l'aixella no tenen ni idea del que escrit.

La certesa que el president central de la grana de capella parlés del suflé que cal abaixar, dels melons que no s'han d'obrir, de les gasoses amb què no s'ha d'experimentar, dels sopars familiars que ja no són el que eren, dels ous que s'han de trencar prèviament per fer una truita i de la impossibilitat de fer-la sense fer-ho, de la patata calenta que és millor no entomar, dels pebrots a la brasa, del guirigall al forn, dels plats que són gots... servia també per amagar la crisi del Volwagen Girona. Un altre any i mig serà (o ja no!).